Gran victòria coral de l'Actel Força Lleida

L’Actel Força Lleida va superar amb autoritat el Càceres (78-66) per sumar la segona victòria consecutiva i confirmar que la de fa una setmana a Burgos no va ser, per a res, fruit de la casualitat. Els de Borja Comenge, que ni tan sols van forçar la reaparició d’Alzamora i Sutina, van firmar una primera part de gran nivell, desarborant el rival tant en defensa com en atac i, malgrat que va patir una davallada al final del segon quart i a l’inici del tercer, va saber refer-se amb un joc coral que va enlluernar l’afició.

El Càceres va començar prenent la davantera gràcies a l’encert de Toledo des dels 6,75. Els seus dos triples van permetre als extremenys assolir una renda de sis punts (2-8) superats els dos primers minuts, en els quals els lleidatans es van mostrar desencertats. Però va ser una cosa passatgera, ja que de la mà de Demétrio, l’Actel va començar a reaccionar. Vuit punts gairebé consecutius del brasiler, tots en jugades al pal baix o en contraatac –en el triple va estar desencertat–, van permetre als de Comenge anar retallant el desavantatge fins a capgirar el marcador, just amb un triple de Feliu als dos segons d’entrar en pista (17-14). El parcial ja era de 15-6, i el seguiria un altre de 12-8 per tancar el quart amb la màxima renda per als de negre, set punts (29-22).

L’Actel, jugant molts minuts amb dos bases, inclòs el júnior Bergadà, havia desarborat per complet el rival, incapaç no només de parar les fulgurants transicions i l’atac estàtic local (van anotar gairebé tots els jugadors), sinó també de trobar situacions de llançament. Va esgotar diverses posicions i els temps morts de Bohigas no encertaven la tecla adequada.

En el segon període la situació encara es va posar més franca per als interessos lleidatans. I tot gràcies a tres minuts estel·lars de Marc Martí. El del planter, cedit aquesta temporada pel CAI, va encadenar vuit punts consecutius, amb dos triples inclosos, i va fer disparar l’avantatge de l’Actel fins als 15 punts (41-26) en l’equador del quart.

Bohigas va tornar a parar el partit perquè aquest tenia aparences de trencar-se. Però no va ser així, malgrat que l’Actel va arribar a establir una altra màxima renda, ara de 16 punts, amb què ja doblava el seu rival en el marcador a poc més de dos minuts per al descans. El Càceres va posar llavors una marxa més, va jugar més intens i les diferències van començar a descendir fins al 45-34 de l’intermedi.

La desconnexió del final de la primera part va tenir un segon acte en l’arrancada del tercer quart i el marcador es va estrènyer encara més. A l’Actel li costava anotar, al contrari que al Càceres, que ho va apostar tot al triple i li va donar resultat. Va anotar fins a 5 cistelles de 6 intents per deixar la renda en tan sols cinc punts (56-51). Tot i així, l’equip va mantenir la calma.

Comenge va tornar a pista Mbaye i Feliu i el partit va canviar. El senegalès es va fer gran a la zona, intimidant els tirs del rival i col·locant dos taps monumentals que van permetre ràpides transicions, mentre que el manresà va assestar dos cops letals en forma de triple i un altre del vinculat Hermet –premi per al cercapromeses– gairebé sobre la botzina de final de període, que van tornar la calma (64-53).

L’Actel havia salvat una situació delicada i ho havia fet, a més, sense l’eficàcia de fa una setmana a Burgos, la qual cosa diu molt d’un equip que té molts més recursos. En l’últim quart, els de negre ja no es van deixar sorprendre.

Encara que el Càceres va donar algun cop de cua, els triples ja no li van entrar i l’Actel, comandat per Rupnik, va acabar tombant el rival gràcies a l’encert exterior del mateix eslovè, d’un Nevels molt versàtil i d’una assegurança de vida com Feliu. Tot per encadenar la segona victòria, la millor arrancada de la història del club, i deixar clar que aquest any el Força Lleida no va de broma.