Prova no superada

Si el partit d’ahir a la nit al Rico Pérez alacantí tenia la condició de prova de foc per calibrar l’estat de l’equip davant d’un dels grans de la categoria, etern candidat a l’ascens i que en el passat exercici va caure en tercera ronda davant del Cadis, es pot qualificar de rotund fracàs. El Lleida de Siviero, que va ser expulsat per una absurda protesta en l’afegit i ja amb el partit més que sentenciat, no va passar la prova del cotó fluix. Amb un sistema conservador en el primer període va saber almenys aguantar un desdibuixat Hèrcules, xiulat en ocasions pel seu públic, que aguantava gràcies a l’excel·lent partit del migcampista Checa, que es col·locava com a tercer central quan l’equip atacava perquè poguessin avançar-se els laterals Dalmau i Peña. I també de

Chechu

, que es va posar l’atac local sobre l’esquena i que acabaria sent clau en la victòria. Al primer temps, el marcador no es mouria perquè l’Hèrcules no va saber superar mai l’entramat defensiu blau (ahir de groc) i el Lleida només ho va intentar una vegada amb un xut llunyà de Cristian Gómez, ja en el minut 37, que se’n va anar per sobre del travesser. Tanmateix, el segon temps encara va ser pitjor per al Lleida. Després d’una sortida intensa en què els de Siviero van forçar dos córners consecutius, l’Hèrcules va començar a funcionar. Un error de Campos amb la pilota als peus va acabar en córner que, rematat de cap per Checa, sumat a l’atac, hauria pogut obrir el marcador. Chechu ho va intentar dos minuts després i finalment va arribar l’1-0. Una pilota entre els centrals va acabar controlat per Chechu que se’n va anar per velocitat, va deixar enrere Campos i Òscar Rubio i va marcar a porteria buida. Un golàs que va posar contra les cordes un Lleida que no va reaccionar. Sobretot si es té en compte que tot seguit va arribar el 2-0. Una altra pilota entre els centrals després d’un error de Toño Vázquez va permetre a Chechu tornar a superar a tots i enviar en horitzontal una assistència al seu company Espinosa, que no ho va desaprofitar.

I aquí va venir el pitjor. Amb el 2-0 el Lleida, per primera vegada aquesta temporada, va abaixar els braços a l’entendre que el partit no tenia ja solució –de fet, com ja és sabut, el Lleida no remunta en camp contrari des del gener del 2014 amb una victòria a Reus (1-2) després d’anar perdent 1-0. Siviero va moure la banqueta buscant un revulsiu que aquesta vegada no es va produir. L’Hèrcules va fer un pas enrere per intentar sentenciar a la contra i va estar a punt d’aconseguir-ho. Javi Flores i David Mainz van tenir el gol a les botes però les rematades van sortir desviades. Encara que qui realment va tenir el 3-0 va ser el mateix Mainz encarant en solitari Campos, però el porter lleidatà li va endevinar la intenció i va saber rebutjar la pilota a córner. En canvi el Lleida, encara que va fer l’efecte de dominar la situació tenint més possessió que el rival, va ser incapaç de generar ni una sola ocasió de perill ni de trobar un forat per provar una rematada. I, esclar, si es falla darrere i no es remata ni una sola vegada entre els tres pals de la porteria rival, és pràcticament impossible aconseguir la victòria. Ara espera el Llevant B per aconseguir-la.