Un jove pilot de Lleida de 8 anys, rere els passos dels Màrquez

Els campions del món de velocitat Marc i Àlex Màrquez tenen un hereu en potència en la figura del joveníssim Pol Solà, natural de Lleida capital, que diumenge passat es va proclamar a Calafat campió de Catalunya de Promovelocitat amb tan sols 8 anys. Un títol que arriba en la seua primera temporada completa en aquesta modalitat motociclista, superant enprecocitat els dos germans de Cervera.

Marc, que ja atresora quatre títols mundials i va camí del cinquè, va ser tercer amb 9 anys en la categoria de promoció i campió amb 10 de la categoria absoluta, convertint-se en el pilot més jove a aconseguir-ho, el primer dels molts rècords que ha anat batent el Tro de Cervera. El seu germà Àlex, per la seua part, va conquerir el Català amb nou anys.

Els dos són els seus ídols des que als 3 anys els seus pares li van regalar una moto de trial elèctrica que conduïa pel parc, un any abans que debutés en proves de minimoto influït pel seu pare, pilot de resistència. “Des de petit ha viscut el món del motor a casa i el motociclisme s’ha convertit en la seua passió”, explica el seu pare, Òscar, que és realista quan se’l compara amb els inicis dels Màrquez. "Si em pregunten si li veig futur, diria que sí perquè té nivell, però parlar de si arribarà lluny o si seguirà els passos de Marc o Àlex són paraules majors. Sóc conscient de com de complicat és arribar-hi, ja que no només depèn del nivell, sinó també del suport que rebis”, apunta.

L’any passat ja va debutar en el Català de Promovelocitat, però només va poder competir en tres proves al no tenir l’edat exigida. Va ser aquest any, en la seua primera campanya de competició, quan Solà ha despuntat, a l’aconseguir quatre victòries, un segon lloc, dos tercers i un quart que li han valgut el títol autonòmic. Pol, que compta amb el suport del Circuit d’Alcarràs, també practica dirt track i motocròs per millorar la seua tècnica. En algun entrenament ha coincidit amb Marc Màrquez, a qui agradaria assemblar-se. “Em vaig trobar amb ell en una prova a Alcarràs i em va dir que havia millorat molt des de l’última vegada, quan no sabia ni canviar les marxes”, explica el jove.

El motociclisme s’ha convertit en una cosa quotidiana en la família, fins al punt que no hi ha vacances sense la moto. “Aquest estiu ens en vam anar a Castelló i ens la vam emportar perquè pogués entrenar-se. És sacrificat, però ho gaudeix molt”, explica la seua mare, Elisenda, que reconeix que veient-lo competir i entrenar-se “m’ho passo fatal. És molt dur, perquè sempre tens por que es faci mal. Però és la seua passió”.