El Lleida es deixa empatar en l'últim sospir per l'Atlètic Llevant

El Lleida va deixar escapar ahir una victòria que ja tenia a les mans, al regalar l’empat a l’Atlètic Llevant (1-1) amb l’enèsim error defensiu, comès de nou en els últims minuts de joc. Vuit partits jugats i en cap ni un el Lleida ha estat capaç de mantenir la porteria a zero. Ahir semblava que seria el dia, però tampoc ho va ser. Una pilota absurdament perduda en el minut 93, en una acció matusserament defensada, va premiar l’equip valencià amb un punt i va castigar els blaus amb la pèrdua de dos, que haurien estat d’or per poder col·locar-se a la zona tranquil·la de la classificació.

El Lleida de Gustavo Siviero va tornar a confirmar ahir que el seu sistema defensiu és de vidre. Els rivals necessiten molt poc per fer trontollar un equip que progressa tan lentament, que els seus avenços semblen imperceptibles. Una sola rematada ben dirigida a la primera part i tres a la segona, dos en l’acció de l’1-0, són molt poc per a un equip que ha d’aspirar a atansar-se a la zona de play-off. Però en atac li costa crear perill –ha marcat vuit gols en vuit partits– i en defensa pateix el que no està escrit –ha encaixat deu gols–, cosa que, de moment, fa que qualsevol comparació amb l’equip de la temporada passada resulti odiosa.

A més, la seua fragilitat es veu accentuada en els últims minuts. Ahir va encaixar el gol de l’empat en el 93. De fet (vegeu el desglossament), ha encaixat la meitat dels gols rebuts en els últims minuts. No sap tancar els partits, la qual cosa ja li ha costat set punts que, si els hagués sumat,li permetria ser en zona de play-off.

El Lleida afrontava el tercer compromís sobre la nova gespa, on fins ahir comptava per victòries els partits jugats. I hauria encadenat la tercera si no hagués estat per la seua preocupant fragilitat defensiva, un apartat en el qual en la temporada passada va mostrar una solvència que el va portar a les portes de l’ascens. Però la defensa de l’any passat, com la resta de l’equip, ja és un record per a la història.

El Lleida s’enfrontava ahir a un filial dur, amb cinc defenses, sòlid al darrere, i que ho basa tot en la contra. Així va crear perill davant de la porteria d’Álvaro Campos en diverses accions aïllades, resoltes amb més o menys fortuna. En atac, només Carles Doncel exhibia accions que mostraven esquerdes en la defensa visitant. Cristian Gómez va fregar el gol en el minut 38, amb una rematada que es va estavellar contra el travesser i de nou va topar amb la fusta en el 76, encara que en aquesta ocasió Turu Flores sí que va aconseguir convertir el rebuig en l’1-0. L’esforç, el sacrifici i la capacitat de treball que té l’equip havien trobat el seu premi. Però era poca renda per aguantar-la amb un sistema defensiu tan fràgil. El públic, que va ser de nou molt escàs, així s’ho temia, com demostraven les peticions desesperades a l’àrbitre perquè donés per finalitzat el partit.

Només es tractava d’aguantar tres minuts. Però quan la confiança no sobra, cada tímida empenta del rival sembla una força imparable. Per això una acció inofensiva va acabar amb el gol de l’empat i un premi menor per al Lleida.