Impressionants!!!

Nova gesta de l’Actel Força Lleida, que ahir va guanyar a la pista de tot un campió de la LEB Or, el Palència, en una demostració de joc coral i serenitat en els moments clau (77-85). Un triomf que confirma l’equip de Borja Comenge com una de les revelacions de l’inici de temporada, que el situa a la zona més alta de la classificació després de tres victòries, invicte, sense complexos i que no tem ningú. Iguala, a més, l’arrancada del Lleida Basquetbol de la temporada 2011-12, que també va sumar tres triomfs inicials.

Sense cap complex va sortir l’Actel. Corrent i repartint joc, fent-ho fàcil i amb anotacions ràpides, sense esperar a esgotar els segons de possessió. Se sentien còmodes els de Comenge sota la batuta de Rupnik i van prendre ràpidament un avantatge de sis punts (4-10) després d’un triple de Nevels. Tanmateix, a partir dels cinc minuts de joc, els de taronja es van bloquejar en atac.

Després d’una cistella de Mbaye que significava el 7-12 el partit va entrar en una fase d’errors constants, no només per part dels lleidatans, sinó també dels de Palència. Però, esclar, Dani Rodríguez, Barnes, Bas i Otegui són molts noms per defensar, i només una cistella sobre la botzina de Sutina va salvar l’Actel Lleida de cedir en el primer quart (14-14).

Semblava que el Palència posava la directa en l’arrancada del segon quart i Comenge va haver de parar el matx amb 21-16. Llavors va aparèixer un dels homes del partit, Rupnik, que es va carregar l’equip a l’esquena a base de triples i assistències. Un autèntic luxe en la direcció. Nevels va tornar el domini després d’un 2+1 (23-24). Però el vigent campió va continuar castigant en el rebot i va mantenir el tipus abans d’arribar al descans, un punt per sota d’un Actel que competia i mantenia les opcions de donar una nova campanada (30-31).

Comenge va donar entrada a Marc Martí en l’arrancada del tercer quart, en part per protegir un Demétrio carregat de faltes. I el tècnic va encertar de ple, perquè el de Belianes va jugar els seus millors minuts del partit, mantenint l’equip amb opcions i en avantatge (39-41). A més, Rupnik seguia al seu ritme, delectant els seguidors locals i obligant-los a buscar d’on havia sortit aquell eslovè.

L’equip també va tenir els seus moments complicats, principalment quan a Otegui li van començar a entrar els seus tirs de mitja distància. Després d’un 2+1 de Barnes, el Palència es va situar amb un 48-44. Feliu, que no havia tingut la nit fins al moment, va aparèixer en el millor moment per tornar l’esperança als lleidatans amb un triple. A més, a Andújar encara li deu quedar alguna cosa de lleidatà, perquè dos terribles errors del nord-americà van donar vida en el tram final del tercer quart. I un nou triple de Feliu establia l’empat al final del tercer quart (50-50).

Quedaven 10 minuts i tornava a començar el partit. Per treure’s el barret la competitivitat d’aquest equip a la pista de tot un campió de la LEB Or.

L’últim quart va començar amb un intercanvi de triples entre Rupnik i Blanch, una festa a què es va unir Feliu per al 60-60, al qual Sergio García va respondre amb un temps. L’Actel Lleida va començar a posar la por al cos al Palència i després d’un triple de Demétrio que significava el 64-70 van saltar les alarmes a la banqueta local. I una altra cistella del brasiler (68-75) va desencadenar la bogeria en el tècnic local, que recriminant als col·legiats va acabar rebent una desqualificant.

Gràcies a les bonificacions, els lleidatans es van situar 11 a dalt (68-79), però quedava tot un món al davant, més de dos minuts. Dani Rodríguez va agafar les regnes d’un partit que se li havia complicat sobre manera a l’equip castellà, però era molt complicat, perquè l’Actel Lleida estava decidit a sumar la tercera victòria. I així va ser. A cada anotació local des de la línia de tirs lliures en contestava una altra de lleidatana. Finalment, victòria per 8 punts (77-85). Increïble.