Són líders!!!

Dos dels equips més ofensius en aquesta arrancada de Lliga van exhibir de sortida els seus dots anotadors amb quatre atacs sense error, el primer dels lleidatans una assistència per l’esquena de Demétrio a Rupnik que va provocar el primer “oh” del públic, que es va divertir com fa tres dies davant del Càceres amb el joc coral del seu equip. L’encert demolidor de l’eslovè, que va encadenar dos triples consecutius, va fer que l’Actel doblés el seu rival superat el minut tres de partit (12-6).

El quadre gallec no va trigar a reaccionar i ho va fer de la mà del seu millor home, Josep Franch, que aquest estiu havia sonat per dirigir la nau lleidatana. Sis punts del badaloní van equilibrar de nou el marcador, que no va tardar a eixamplar-se de nou amb l’aparició de Demétrio i, sobretot, de Nevels. El nord-americà, que ja va ser clau per trencar el partit davant de l’Osca en el primer temps, va fer acte de presència i amb set punts gairebé consecutius va permetre als de negre establir una altra màxima renda, ara de set punts (24-17), a un minut per al final del primer quart.

El gran joc desplegat, la confiança que desprenen tots els jugadors i la seua fortalesa mental

En el segon, de nou Franch, aquesta vegada amb l’ajuda de l’ex del Lleida Bàsquet Salva Arco, va mantenir el Breogán dins del partit, i va arribar a situar-se a dos punts (34-33) amb un triple in extremis de Huertas que va obligar Comenge a aturar el partit. Les instruccions van causar un efecte immediat i l’Actel va tornar a anar-se’n en el marcador, ara amb més contundència i amb jugades espectaculars que van fer aixecar el públic dels seus seients, sempre amb Rupnik com a mestre de cerimònies. L’eslovè, que va mantenir un gran duel ofensiu amb Franch, va brindar dos alley-oops gairebé consecutius a Demétrio i Nevels que van portar l’Actel a manar per deu punts (47-37), el màxim avantatge en tot el partit, que va ser reduït a vuit al descans (47-39).

El duel d’invictes no defraudava i en l’Actel hi feia un paper més encertat. Va tancar bé la seua parcel·la defensiva, en la qual va sobresortir un Mbaye gegantí, que va col·locar tres majestuosos taps i va obligar els seus rivals a forçar els llançaments, davant del temor de més gorres del senegalès. I què dir de l’atac, on els de negre gairebé el van brodar, amb transicions meteòriques i amb Rupnik i Nevels en estat de gràcia.

Però tot va fer un tomb a la represa. L’Actel va apagar-se quan va sortir del vestidor i va començar a cometre errors a les passades, pèrdues no forçades i el seu atac ja era molt més embussat, cosa que va fer que el Breogán, liderat per enèsima vegada per Franch, tornés a manar després de molts minuts sense fer-ho (51-52), precisament després d’un triple del badaloní. Per sort, la reacció gallega no va anar a més, en part perquè els lleidatans van elevar el seu nivell i Fakuade, que havia encadenat dos cistelles, va cometre dos faltes seguides i se’n va anar a la banqueta amb quatre.

L’Actel va recuperar set punts de renda en una escomesa de punt d’honor (61-54), però el Breogán va tallar d’arrel l’enlairament lleidatà i es va entrar en l’últim assalt amb tot per decidir (65-64). Era l’hora de la veritat i calia ser valent, i el Força Lleida ho va ser, des del primer a l’últim jugador. Van ser els veterans els que van començar a fer creure en la victòria. Una cistella d’Alzamora quan més encallat estava l’equip i un triple d’un renascut Rubín de Celis van donar una renda de sis punts (74-68) que gairebé va ser determinant.

Si alguna cosa ha canviat amb l’arribada de Comenge al club és la confiança que atorga a tots els seus homes, que se senten importants. Una prova d’això va ser Rubín, que va encadenar dos cistelles que van mantenir a ratlla un Breogán que ja va començar a trontollar. Però faltava rematar la feina i d’això se’n van encarregar Nevels i Mbaye, encara que amb els papers canviats. I és que va ser el senegalès, que va firmar, de llarg, el seu millor partit, el qui va assistir a l’estil Rupnik perquè el nord-americà anotés el 81-73 davant del deliri d’una afició que començava a pessigar-se per si el que veia era tan sols un somni.

Doncs no, era real, tan real que l’Actel serà, almenys durant una setmana, el líder en solitari de la LEB Or. Qui ho havia de dir.