Naufragi total

D’acord. El plantejament innovador del Lleida amb tres centrals, cinc defenses i tres pivots es va ensorrar de bon començament a l’encaixar l’1-0 als dotze minuts. Acceptem que el terrible error iniciat per Cristian Gómez i rematat per Álvaro Campos deixant la pilota en safata als peus de David Torres perquè obrís el marcador va ser decisiu per acabar encaixant una nova derrota (3-1). Pot entendre’s que l’equip s’ensorrés en l’arrancada del segon període per l’expulsió de Cristian Gómez per una entrada al camp de l’Alcoià.

Tot plegat pot ajudar a entendre la quarta derrota en deu jornades de l’equip de Siviero. Però hi ha altres coses, molt més preocupants i que, ara mateix, no conviden a l’optimisme.

Aquest Lleida, malgrat les variants tàctiques que intenta l’entrenador, segueix tenint una defensa de vidre fins al punt que no ha aconseguit encara mantenir la porteria a zero, una cosa que figura a l’abecé de la categoria. El Lleida mostra una preocupant falta de capacitat ofensiva i li costa Déu i ajuda crear situacions clares de gol davant de la porteria rival. I la carència més important és aquesta falta de regularitat que es repeteix, de manera obstinada, una vegada i una altra. L’equip alterna moments brillants de toc i possessió –sense rematada, això sí– amb altres en què desapareix del terreny de joc i és presa fàcil del rival.

Doncs bé, tot aquest manual de despropòsits els va mostrar el Lleida davant de l’Alcoià de Toni Seligrat, que està ara mateix, l’equip i el tècnic, en un moment dolç de joc i efectivitat que l’ha portat al liderat per a deliri de la seua afició, que ahir el va acomiadar entre ovacions.

L’Alcoià va ser al Collao tremendament superior. Molt seriós en defensa i demolidor en atac amb les poques ocasions que va generar, però que van ser més que suficients per desarborar un Lleida al qual l’eficàcia del seu nou plantejament es va quedar per veure a encaixar l’1-0 al minut 12. El fet que un esverat i revolucionat Turu Flores veiés la targeta als trenta segons per una absurda i innecessària falta ja va deixar entreveure que alguna cosa no anava bé. De fet, Siviero, en una decisió encertada, el va canviar abans del descans perquè l’expulsió planava sobre l’argentí en cada una de les seues intervencions.

Amb tot, el Lleida va aconseguir arribar al descans amb una derrota mínima. Tot un èxit que va degenerar en fracàs amb l’expulsió de Cristian Gómez i els dos gols consecutius de l’Alcoià (61’ i 63’) que van deixar en evidència la defensa, que encara hauria pogut encaixar dos gols més.

Va ser la rúbrica d’un naufragi total maquillat pel gol de Casares, que va ser l’únic que va fer sensació d’un cert perill contra un rival que es va dedicar a matar el partit davant de l’entusiasme del seu entregat públic.