«Ningú ha entrat a l'Assemblea sense complir la norma»

Quin balanç fa de la seua primera etapa com a president, des que va entrar el 2011?

Han estat cinc anys molt arriscats, en els quals hi va haver també una certa inconsciència en el moment d’assumir certes responsabilitats. Passat aquest temps, estic molt content, perquè entre tots plegats hem aconseguit trobar estabilitat social, econòmica i esportiva. S’han pres decisions molt importants que han marcat el present i que marcaran també el futur. La Federació Catalana de Futbol es troba en un moment dolç i molt estable.

Què destacaria especialment?

Sobretot, l’avenç tecnològic, coses com ara el portal del federat, les actes online, la transparència esportiva i el fet que els clubs veuen un dia a dia ordenat. I també que els clubs i els presidents tinguin la responsabilitat que els correspongui i els pares, sobre els seus fills, tinguin també la responsabilitat que els correspongui, perquè no s’ha d’oblidar que la llei en el món de l’esport és molt dura.

Vostè es va trobar una Federació amb seriosos problemes econòmics. S’han solucionat?

Sí, s’han solucionat. S’hi ha fet una reforma en l’àmbit patrimonial que ha ajudat a créixer, a fer una Federació del segle XXI, una empresa del segle XXI, amb les exigències que té el món del futbol. No oblidem que no deixa de ser un hobby per a molts i per això és tan pròxim a la gent, i també que tractem amb nens. Però és un món molt competitiu, hem crescut en 30.000 llicències i no deixarem de créixer. A Lleida, no parem de créixer. Arribar on som era impensable fa cinc anys. S’han pres decisions que han pogut ser difícils d’entendre, però amb el temps s’ha vist que aquest és el futur i que la Federació Catalana de Futbol és la número u d’Espanya i una de les més avançades en l’àmbit mundial.

De què està més satisfet?

De poder arreglar una cosa que semblava impossible. He complert més de deu anys a la Federació Catalana de Futbol, com a directiu, vicepresident i president. Coneixia perfectament tots els problemes que hi havia i s’han pogut arreglar entre tots: la societat catalana, les institucions, el futbol català i, sobretot, els pares i els federats, que, juntament amb la Federació Espanyola, han ajudat a tornar el futbol català allà on havia de ser. El futbol espanyol no entenia que el futbol català tingués dificultats. Em van ajudar i em van donar suport, començant pel seu president (Ángel Villar), perquè havia d’arreglar el futbol català i ho ha fet a canvi de res. Això m’omple d’orgull. El dia que deixi la Federació Catalana de Futbol, perquè tampoc sóc persona d’estar molt temps en un lloc, aquest problema estarà arreglat.

Té altres projectes?

Sí. M’agrada crear coses i en tinc al cap moltes més en altres àmbits. En el futbol català, l’únic que he fet ha estat formar-me, he après, he sortit de Lleida per anar a Barcelona i aprofitar la forma de treballar que tenim aquí, que és més humil. Venim de clubs modestos, de baix, coneixem molt bé el futbol català. El que més orgullós em fa estar és haver tornat el futbol català al seu lloc.

Quins són els objectius per a aquesta nova etapa?

El més important és que va ser una campanya plàcida. Només hi va haver una candidatura, i això demostra que el futbol català passa per un moment de pau, la qual cosa és bona perquè avanci. Les campanyes electorals provoquen molt desgast i es dedica més temps a crear problemes que a solucionar-los. És un projecte per a quatre anys en el qual el principal és crear un projecte estructural sobre com s’ha de treballar. No té res a veure el futbol de fa deu anys amb el futur que ens ve en els deu anys següents. També crec que, amb la responsabilitat que hi ha per als directius, cal ser professional per gestionar-lo, per la dedicació en temps i en imatge. Això ho hem de canviar. (En l’assemblea del pròxim dia 4 de novembre, plantejarà als clubs que el seu càrrec sigui remunerat.)

Els han acusat que suplantar clubs en les assemblees... què ha de dir?

Per entrar en una assemblea, només hi ha dos maneres possibles. Que el club estigui inscrit dins del Registre d’Entitats Esportives de la Genealitat o que el club delegui en una tercera persona, mitjançant un certificat de representació segellat per l’entitat i validat per un notari. Ningú ha entrat en cap assemblea sense complir un d’aquests dos requisits. Tot s’ha fet segons el reglament

Com veu la salut del futbol lleidatà?

Doncs només cal mirar com estàvem fa set o vuit anys i com estem ara. Amb clubs ordenats i amb el futbol base més ben situat, perquè hi han entrat molts professionals, delegats preparats, directors esportius preparats... Tots plegats tenen l’obligació de tenir un coordinador i, avui dia, els clubs estan més ben preparats i més ben informats. Es troba en un moment dolç. En definitiva, la salut en tot l’estament, àrbitres, futbol base, entrenadors i clubs, està en un nivell que era inimaginable fa set o vuit anys.

Vostès han estat valents a l’hora de plantejar campanyes contra la violència. Aconseguiran el seu objectiu?

Crec que ja ho estem aconseguint. Fa tres anys que fem aquestes campanyes i s’ha aprovat per reglament aturar els partits si hi ha insults i a les tres aturades, si un àrbitre veu que les condicions no són les idònies, el pot suspendre. Estem prenent i prendrem decisions que són úniques al món. Externament, tenim un problema de grada, de pares, d’aficionats, de pressió sobre els nens i també sobre l’entrenador. És una decisió valenta, però els clubs ho han entès i hem de vetllar perquè la gent sana que hi ha a les grades convenci la resta, que diguin: “Controla’t, que ens suspendran el partit.” El nen l’únic que vol és jugar i no vol tenir problemes. Hem preguntat a molts nens què pensen dels pares, i això ens ha fet reflexionar i actuar.