Nevels al rescat

L’Actel Força Lleida va demostrar ahir que també sap guanyar sense Luka Rupnik. Després d’una setmana marcada per la marxa de la seua estrella al Fuenlabrada, que havia sembrat de dubtes el futur de l’equip, aquests van quedar dissipats amb una victòria agònica davant del Prat (67-65), la sisena de la temporada en set partits que els manté a dalt de tot de la classificació. Tot i així, l’Actel va patir moltíssim. Va arribar a tenir el partit a la butxaca, però el va mantenir viu pels seus errors. Gràcies en bona part a l’encert de Nevels, que es va convertir en el referent ofensiu, va aconseguir tirar endavant un derbi que el Prat hauria pogut emportar-se en l’última jugada.

Sense l’eslovè, Borja Comenge va donar la responsabilitat a Rubín de Celis perquè comandés la nau lleidatana des de l’inici, amb els habituals Nevels, Sevillano, Mbaye i Demétrio, que han estat titulars en les set jornades disputades fins a la data. El nou dibuix de l’Actel va continuar funcionant a la perfecció i amb ràpides transicions, com havia demanat el tècnic en la prèvia, va desbordar el seu rival per situar-se nou punts a dalt en tot just quatre minuts (11-2). A excepció d’un triple de Nevels des de més de set metres, tot van ser cistelles en penetració o en contraatac, situacions que el Prat no sabia com aturar.

Va arribar a gaudir de clars avantatges, l’últim de 12 punts en l’últim quart, però no va trencar el partit

L’entrada en pista de Sans va fer baixar el ritme dels de negre, més pausat, cedint tot el protagonisme ofensiu a un imparable Nevels, que va anotar tot el que va intentar per firmar nou punts que van permetre a l’Actel arribar al final del primer quart amb un avantatge de set punts (21-14), amb cistella inclosa del mateix nord-americà sobre la botzina. Les diferències es van fer encara més rellevants en l’arrancada del segon quart, amb dos cistelles consecutives de Miki Feliu (25-14), la segona després d’un temps mort sol·licitat pel tècnic barceloní al cap de pocs segons de la represa.

El Prat jugava a ràfegues i sense referent, fins que Forcada, que a l’estiu havia sonat per ser el base de l’Actel, va agafar les regnes i el desavantatge va anar decreixent. Cinc punts seus, amb triple inclòs, i una altra cistella de tres de Costa (2-8) van obligar Comenge a aturar el partit i, amb això, la dinàmica ascendent del Prat. A partir d’aquí la situació es va estabilitzar i es va arribar al descans amb cinc punts de renda (34-29).

L’Actel havia passat d’exhibir un joc ràpid a estancar-se. Ni Rubín de Celis, primer, ni Agustí Sans, després, no van saber donar-li velocitat i la major part de les jugades naixien o morien a les mans de Nevels, omnipresent ahir. Davant de la manca d’idees, que va ser molt sovint, sortia el nord-americà per resoldre la papereta. I d’això va viure durant molts minuts l’equip de Comenge, més de les individualitats que del joc col·lectiu que l’ha fet fort. Era el preu a pagar per perdre el seu director i executor.

La sortida a pista d’Alzamora, absent durant tota la primera meitat per motius tècnics i motivada per la tercera falta de Martí, va resultar clau per defensar Pep Ortega. Va aportar intensitat, rebot i dos punts que van ajudar que els de negre comencessin l’últim assalt establint la màxima renda fins aquell moment, dotze punts (56-44). El partit semblava que s’anava a trencar, i més quan, superat l’equador del quart, quatre punts consecutius de Nevels situaven l’Actel onze punts al davant (62-51).

Roberto Sánchez va sol·licitar el seu últim temps mort i tot va fer un tomb. A l’Actel se li van apagar els llums i el Prat, amb Forcada de líder (deu punts en aquest període), va arribar a situar-se a només un punt després de completar un parcial de 4-14. Comenge va parar el partit quan quedava minut i mig i les instruccions van ser clares: pilotes a Nevels.

El nord-americà va tenir el partit a les seues mans des del tir lliure, però va errar-ne un i va permetre que el Prat gaudís d’una última possessió que no va encertar per la gran defensa dels lleidatans, entre ells del debutant Sans. I va caure la sisena victòria!