L'Actel Força Lleida segueix en ratxa i obté el setè triomf a Castelló

L’Actel Lleida es va emportar un altre final ajustat, aquesta vegada a la pista del Castelló (77-80), i segueix dalt de tot de la taula, encara que és colíder empatat amb un Corunya que va guanyar de 7 punts el Burgos (83-76) i supera els lleidatans gràcies a l’average. Va ser un partit d’infart. Un altre més. I amb molt de mèrit, perquè els homes de Borja Comenge van ser capaços de remuntar un mal primer quart per entrar a la segona meitat amb opcions. Va tornar a plantar cara i els lleidatans van sumar la setena victòria de la temporada. Una arrancada de somni.

Comenge va donar entrada a Sutina en el cinc titular, buscant rapidesa tant en atac com en defensa, però aviat el tècnic de l’Actel Lleida es va adonar que les coses no funcionaven. El conjunt local va sorprendre amb un joc coral i molt veloç, superant una vegada i una altra el mur lleidatà, especialment des de l’exterior. Amb el tercer triple consecutiu, Comenge va haver de parar el partit (13-4). Alzamora va substituir Mbaye i va donar una altra cara als de negre, en la defensa sobre Nguirane i convertint-se en el màxim anotador en el primer quart. Encara que els castellonencs es van situar 10 a dalt (18-8) després del tercer triple de Durán, l’aspecte de l’Actel Lleida ja era un altre, perquè anava camí de caure a l’abisme. Va saber aguantar i assolir el final del primer quart només sis a baix (28-22). Un mal menor veient els cinc primers minuts de partit.

Va disputar ahir el seu partit 387 a la LEB Or i ja és el novè amb més en la història de la competició

De nou van sortir molt malament els lleidatans en el segon parcial i el Castelló es va posar 12 a dalt (34-22), encara que l’Actel Lleida l’hi va pagar amb la mateixa moneda que en el primer quart, amb un gran encert exterior. Sans i Feliu van donar inici a una bateria de triples que va completar Nevels per a un parcial de 0-13 que ni un temps mort de Toni Ten va poder parar (34-35). Aquest sí que era el líder. Però es van recuperar els castellonencs de la mateixa forma que ho havien fet els lleidatans, amb un joc ràpid que va impedir als de Comenge escapar-se en el marcador. Va tancar l’acte l’Actel Lleida amb dos triples més, de Sutina i Feliu, amb què capgirava el marcador i se n’anava al descans dos punts per sobre del rival (44-46). L’encert exterior va ser clau per a aquesta recuperació (cinc triples en el segon quart), encara que calia aplicar-se més en defensa davant un Castelló al qual li entrava tot. Després del pas pels vestidors, els dos equips van fer els deures en defensa, mentre que Edu Durán, un autèntic malson per als lleidatans, va seguir al seu ritme des de la línia exterior. Dos triples més i es mantenia el Castelló dins del partit, mentre que l’Actel Lleida intentava trencar una vegada i una altra el matx. Però el més lluny que va poder situar-se l’equip de Comenge va ser quatre punts per sobre (46-50). I pel costat local, només dos (59-57). De forma que el partit estava abocat al que ha ocorregut en els últims precedents, gran emoció per als últims deu minuts amb l’empat que reflectia el marcador del pavelló (61-61).

No va poder començar pitjor l’últim quart per als interessos lleidatans, amb un triple d’Uclés, però llavors va aparèixer Nevels, que havia estat un pèl apagat. Gràcies al seu encert d’autèntic jugón, va forçar el temps mort de Toni Ten amb el 68-72. El tècnic local s’ho veia venir. El nord-americà, amb un triple, va situar l’Actel Lleida 9 a dalt (68-77). Però el Castelló no es va rendir en cap moment i amb un parcial de 7-0 va tornar a posar-se de ple en la lluita pel partit. Quedava menys d’un minut i Nevels, en una jugada clau, va cometre passos. 75-77 i només 32 segons. Herrera va establir l’empat en la següent jugada i Comenge va demanar temps amb 21.8. De nou es complicava el partit l’Actel Lleida en la recta final. I va aparèixer Sutina a 4.8 segons per a un triplàs estratosfèric després que Nevels estigués a punt de perdre la pilota relliscant al centre de la pista. Un altre final d’infart, però en el qual va tornar a sortir cara i amb què l’Actel Lleida va sumar la setena victòria del curs.