Al final surt creu

Aquesta vegada va sortir creu i l’Actel Força Lleida va perdre la imbatibilitat al Barris Nord al caure davant de tot un ex-ACB com el Gipuzkoa (71-73), al qual va tenir contra les cordes després de remuntar-li 12 punts i endossar-li un parcial de 20-2 a l’últim quart. Però els de negre, liderats per un increïble Sevillano, no van saber rendibilitzar els deu punts que van aconseguir en els últims quatre minuts i van acabar perdent l’oportunitat d’establir la millor arrancada de la història del bàsquet lleidatà.

L’Actel va tornar a tenir una mala entrada de partit, com ja va fer dimarts a Castelló, amb moltes llacunes en defensa i espès en atac, on només Nevels veia el cèrcol amb certa claredat. Ni Rubín de Celis primer, repetint titularitat, ni després Sans van saber donar la velocitat i la precisió al joc, llastat per les innombrables pèrdues. Fins a vuit només en el primer quart, més de la meitat de les que acostuma a regalar de mitjana en cada partit.

La reacció que va tenir l’equip a l’últim quart, a l’endossar al rival un parcial de 20-2 que va fer creure en la victòria

Per fortuna, el Gipuzkoa tampoc va estar gaire fi, a excepció de Sergi Pino. En el seu retorn a la que va ser casa seua fa quatre anys, just en la primera temporada del club, l’ex-ACB es va reivindicar amb un primer parcial impecable. De fet, sort va tenir el seu equip dels seus deu punts, que li van permetre manar durant una bona part del període, arribant a gaudir d’una màxima renda de quatre punts (11-15), reduïda a un (15-16) gràcies a una cistella sobre la botzina del final de quart de Gerard Sevillano, a la fi el protagonista del matx.

Vist això, estar un avall era un mal menor, però calia reaccionar, i fer-ho ja. Després de recuperar els donostiarres els quatre punts d’avantatge amb un 2+1 de Ndoye, un triple de Feliu i una cistella de Sans, després de robar-li la cartera al seu marcador, van tornar el comandament del partit a l’Actel (20-19), que per moments va semblar recuperar la millor versió. Però va ser un simple miratge. Pino, que havia tingut un merescut descans, va tornar a la pista per tornar a liderar l’atac guipuscoà, aquesta vegada amb l’ajuda de Mdoye, que es va fer gran a la zona rival. Dos cistelles seguides seues van elevar la màxima renda del seu equip fins als sis punts (22-28), després de completar un parcial de 2-9 superat ja l’equador del segon quart.

Comenge es va veure obligat a parar el partit i tornar a la pista Mbaye i Demétrio. Un tímid parcial de 4-0 va aturar de soca-rel la sagnia visitant, però les imprecisions locals, sobretot en la passada, i el pèssim encert des de més enllà de 6,75 (el va salvar els bons percentatges de dos punts) van ajudar que el Gipuzkoa augmentés l’avantatge fins als vuit punts (26-32). I això que els de Porfirio Fisac van ser nefastos des de la línia de triple. Per fortuna, l’Actel va treure l’orgull en el tram final i un triple i un tir lliure anotats per Sutina van deixar el duel en l’aire al descans (32-34), que fins i tot va poder caure del bàndol lleidatà si el triple llançat per Rubín de Celis sobre la botzina no hagués sortit del cèrcol.

El partit era lleig i només la igualtat en el marcador hi posava un pèl d’emoció. El Gipuzkoa confirmava per què és l’equip que menys punts encaixa, mentre que l’Actel seguia lluny del seu millor nivell, tant en defensa, on concedia massa segones opcions, com en atac, on els habituals canoners, com Nevels o Demétrio, no apareixien.

I van continuar sense aparèixer després del pas pels vestidors. Això, unit a més pèrdues de pilota, algunes d’absurdes, van aplanar el camí del Gipuzkoa, que ara liderat pel veterà Ricardo Úriz va anar incrementant l’avantatge fins als dotze punts (39-51). Era necessari un revulsiu i aquesta faceta la va assumir un no habitual com Sevillano. El del planter es va posar l’equip a l’esquena i amb sis punts i una cistella anotada per Lasa a la seua pròpia cistella va mantenir l’Actel en el partit (49-57) abans d’afrontar l’últim quart. I quin últim quart. Els de negre, que estaven a prop del KO, van ressorgir. Dos triples tot just començar de Demétrio, que per fi va aparèixer, i Sevillano, ahir tocat per una vareta màgica, van activar l’Actel, que davant de l’estupefacció de l’afició va firmar un demolidor parcial de 17-0 que li va donar la màxima renda en tot el partit (66-57). Havia passat d’anar vuit punts avall a dominar per nou. Veure-ho per creure-ho. Però és que l’avantatge encara va arribar a ser de deu amb una altra cistella de Sevillano. Parcial de 20-2 i 69-59 al lluminós d’un Barris Nord que rugia com mai. Però encara quedaven 4 minuts al davant. Tocava jugar amb el cap i assegurar els tirs, una cosa que no va saber fer l’Actel, que va tenir por de guanyar. I d’això es van aprofitar els donostiarres, que amb un parcial de 0-12 van tornar a agafar el comandament (69-71). Amb més cor que encert, Nevels va anotar per forçar la pròrroga, però una última jugada del veterà Úriz va fer emmudir els 3.800 espectadors del Barris Nord i l’Actel perdia la imbatibilitat en una nit d’autèntica bogeria.