Ni amb suport moral

Això del Lleida aquesta temporada va camí de convertir-se en un bucle interminable del qual sembla incapaç de sortir. Ahir, a Gavà, davant d’un equip que no cobra des de l’agost i que està en zona de descens, va sumar una nova derrota (3-1), totalment merescuda, després de 90 minuts en els quals, per moments, no va jugar malament del tot, però també en els quals novament es va desconnectar i va deixar de competir. Amb els seus descomunals errors en defensa, va posar la victòria en safata al seu rival i ara ocupa posicions de descens.

Com sol ser habitual, el Lleida va començar amb ritme el partit. Amb un excel·lent Joel Huertas –incomprensiblement substituït de bon començament– va tancar el Gavà a la seua parcel·la. Huertas (2’) ho va provar forçant el primer córner i Toño Vázquez (3’) va rematar de cap fora per poc el segon. Després de la rèplica local, amb dos bones parades de Campos, va arribar la jugada clau. Un penal de llibre de Joel a Fran Moreno (19’) que l’àrbitre va ignorar.

I a partir d’aquí el Lleida va anar a menys, va deixar el control a mans dels locals i va acabar encaixant l’1-0 en l’última jugada d’un accidentat primer temps, en el qual el joc va estar parat durant sis minuts per lesió de l’àrbitre. Primer córner contra el Lleida i Sascha, lliure de marca, bat Campos. El segon temps va ser encara pitjor. Amb un auxiliar com a àrbitre principal i un col·legiat local com a jutge de línia, el Gavà va tardar tan sols dos minuts a posar el 2-0 en el marcador en un altre regal defensiu lleidatà. Massa difícil per a un equip que no remunta un marcador advers a domicili des del gener del 2014 i, quines coses, que no perdia a la Bòbila des del 23 de febrer del 2002 (2-1 en la jornada 25).

Tanmateix, aquí sí que va arribar una reacció lleidatana. Per orgull o perquè el Gavà es va prendre un respir. Casares va marcar de cap el 2-1 al minut 54, en una gran centrada d’Òscar Rubio després de córrer la banda. L’extrem lleidatà va tenir el 2-2 a les botes, però la dura rematada va impactar a la cara del lleidatà Craviotto. I a partir d’aquí va ser el Gavà qui va reprendre el comandament del partit, davant d’un Lleida que no va tornar a donar senyals de vida, excepte en una rematada molt desviada de Cristian Alfonso (63’) que va poder ser expulsat tot just sortir, per una picabaralla amb Pla que els va costar una targeta a cada un. El tècnic local, al veure que l’enganxada continuava, va asseure immediatament el seu jugador per evitar mals majors. Boris va marcar el 3-1 en ple desconcert dels de Siviero, que ho protestaven tot i acabaven entrant en l’agressivitat dels locals, que anaven matant el partit. El doble golejador del Gavà encara podria haver firmat un hat-trick en el 86, però el xut, molt ajustat i des de la vora de l’àrea, se’n va anar al pal quan Campos estava ja batut. I encara n’hi va haver més. En l’afegit, Campos va evitar el 4-1 amb una gran parada a rematada de David Jiménez.