Adéu al colideratge

A Melilla va dir adéu al colideratge l’Actel Força Lleida. Va haver de ser en una de les seues pistes maleïdes, la de pitjors records, on va caure 75-65 i va deixar la primera plaça de la LEB Or a un Gipuzkoa que va saber guanyar el duel de galls al Breogán i es queda sol al capdavant després que el Corunya perdés a casa davant del Palència. La derrota d’ahir de l’Actel Lleida va ser fruit d’un segon quart inexplicable, en el qual no van ser l’equip que ha aconseguit set victòries, van donar mostres de vells vicis, però que s’han de quedar en una anècdota abans de reprendre la competició.

Comenge va donar la direcció de joc a Sans aquesta vegada, introduint també la novetat de Feliu al quintet, encara que el millor de l’arrencada del partit va ser Mbaye, autor dels primers 8 punts de l’equip. Li va costar entrar a Melilla, però ho va fer de la manera que millor sap, a base de talent individual. Després d’un triple de Feliu, els de negre van encaixar un parcial de 8-0 de la mà de Rivero, Gatell, Ott i Arteaga, alguns ja vells rockers, situant el 16-11. Tanmateix, Alzamora i Sutina van tornar a posar-se els galons i gràcies al seu encert van mantenir l’Actel Lleida en la lluita fins al final del primer quart, al qual es va arribar amb una mínima diferència per als locals (20-18).

L’Actel es va quedar en 8 punts al segon quart: dos triples de Sutina i una cistella de Demétrio

Ja començaven a veure’s alguns defectes que es van fer evidents al segon parcial. A l’Actel Lleida li va faltar cervell i la seua selecció de tir va ser terrible. D’aquesta forma ni un temps de Comenge amb el 26-21 va poder aturar l’espectacle que van donar els lleidatans, un malson respecte al que s’havia vist fins llavors. Pèrdues de pilota absurdes (11 durant la primera meitat), sense intensitat en el rebot i jugadors que han estat claus fins ara totalment perduts. Mentrestant, el Melilla va seguir el seu joc, i van fer la impressió que els colíders eren ells. Van assolir el descans amb una màxima diferència de 14 punts (40-26), traient els colors a la banqueta d’un Actel Lleida que només va ser capaç d’anotar 8 punts en aquest segon període, que van respondre a dos triples de Sutina i una cistella de Demétrio. Si alguna esperança hi havia després d’aquesta primera meitat al Javier Imbroda és que pitjor no es podia fer. Ni els àrbitres.

Va repetir cinc Comenge en l’arrancada del tercer quart, però l’actitud va ser completament diferent. L’equip va sortir a mossegar des del primer segon. Gràcies a aquesta empenta, l’Actel Lleida va aconseguir un parcial de sortida de 0-5 amb el qual va demostrar que no estava mort. Ara cada possessió era un món i als locals els costava molt anotar. Tanmateix, Rivero i Arteaga van mantenir els de Melilla sempre en el marge dels deu punts d’avantatge en aquests moments de més inspiració lleidatana, especialment en defensa. Quatre punts seguits de Rubín de Celis i Alzamora van provocar el primer temps d’Alejandro Alcoba (44-37). Més perquè els seus jugadors estrella aclarissin les idees que per les solucions que ell podia aportar. I així va ser. Va aparèixer l’home que va trencar amb les esperances lleidatanes. Si en temporades passades havia estat un Suka-Umu ahir desaparegut, aquesta vegada va ser Ott, un altre experimentat en mil batalles de la LEB Or. Dos triples de l’escorta nord-americà pràcticament van acabar amb la moral dels homes de Comenge, que a més van veure com Edu Gatell anotava sobre la botzina el 54-41. L’Actel Lleida havia aconseguit guanyar aquest tercer parcial, però el mal del segon era molt. Va continuar l’equip lleidatà mossegant, nadant cap a la vora malgrat tenir moltes possibilitats de quedar-se en l’intent. Aquesta vegada va ser Sanz el que va tenir la inspiració per renovar la màxima diferència a favor dels de Melilla tot just començar l’últim període (57-43). Una altra vegada l’Actel Lleida va aconseguir posar-se a deu punts de desavantatge, però de nou el Melilla va trobar un referent entre el seu elenc d’experiència. Un vell conegut com és Manzano, que tantes vegades va castigar el Lleida al Javier Imbroda, va aparèixer per tornar de nou la màxima de 14 a menys de quatre per al final (67-53). Ni els triples de Sutina i Demétrio eren suficients per parar el gran encert dels locals. D’aquí fins al final es va mantenir el guió. Cada vegada que els lleidatans intentaven atansar-se en punts, els nord-africans portaven a la pista la seua experiència més gran. Al final un 75-65 que no reflecteix gens la lluita de l’Actel Lleida a Melilla i que només és fruit d’un mal segon quart, en el qual es va perdre totalment el partit, i a sobre perdent el colideratge.