Remuntada estèril

L’Actel Força Lleida va encadenar ahir la tercera derrota consecutiva, la quarta en el que va de temporada, després de perdre davant del Corunya per 80-89, en un partit en el qual va arribar a remuntar 10 punts però que va acabar tirant per la finestra per errors puntuals en l’últim període.

Amb la novetat de Marc Martí en el quintet titular per un minvat Demétrio, que amb prou feines s’havia pogut entrenar durant la setmana, l’Actel Lleida va saltar a la pista manant amb una certa solvència (6-2), però aviat se li va acabar el crèdit davant d’un Corunya que va exhibir tot el seu potencial com a equip en el primer temps. Amb un parcial d’1-5 es va situar amb avantatge (9-13) i va obligar Borja Comenge a donar entrada a Demétrio i Sevillano per uns desencertats Martí i Feliu. El brasiler i el badaloní aviat es van entonar i al costat d’Alzamora van mantenir l’equip a la superfície (15-20, m. 10). Les sensacions no eren gens encoratjadores. A l’Actel li faltava ritme en el matx perquè ni Agustí Sans, que va repetir de titular, ni Rubín de Celis no l’hi van saber donar, i les seues transicions ja no intimidaven, al contrari d’un Corunya que portava posada una marxa més, la qual cosa li va donar diverses contres plàcides en el segon període. Només s’havien jugat 59 segons del segon quart i Comenge va haver de demanar temps mort perquè el partit semblava trencar-se, després d’un parcial de sortida de 0-5 del Corunya, que va passar a doblar el seu avantatge (15-25). Però aquesta vegada les instruccions no van tenir l’efecte desitjat i el tècnic lleidatà va tornar a aturar el matx dos minuts i mig després. El quadre corunyès, amb possessions ràpides i bona circulació de la pilota, seguia guanyant per 10 punts gràcies ara al seu potencial interior, on van brillar Sergio Olmos i Zyle. I per si fallaven, allà hi havia Djuran per recollir els rebutjos i anotar en segones opcions.

La millor versió de l’Actel es va veure a la represa, amb un parcial de 27-17 que va convidar a somiar

Un triple de Nevels, el primer de l’Actel, va semblar reactivar els de negre, que van arribar a situar-se a cinc punts a un minut del descans (35-40), temps en què van abaixar un pèl la intensitat i van permetre al Corunya arribar amb un avantatge de 9 punts (36-45), un mal menor d’acord amb com havia anat el partit. L’únic positiu és que l’Actel, tou en defensa i desencertat en el tir, era viu, i més ho va ser després d’un tercer quart en el qual va capgirar el marcador. Després d’un intercanvi de cistelles que només va beneficiar el Corunya (40-49), un parcial de 7-0, amb cinc punts consecutius de Feliu, va atansar l’Actel a només dos punts (47-49), ratxa que Joan Creus va tallar d’arrel amb un triple. Tot i així, la imatge ja era una altra. La intensitat havia pujat en defensa, on els gallecs ja no anotaven amb tanta facilitat, i l’atac era una mica més precís. Un altre parcial de 7-0 va permetre a l’Actel tornar a comandar el marcador després de molts minuts, arribant al final del quart guanyant per un punt (63-62) gràcies als punts de Sutina. La victòria tornava a ser una possibilitat real, i ho va continuar sent gràcies a aparicions esporàdiques, primer de Sans, que es va refer del seu mal partit anotant cinc punts consecutius, inclòs un triple (68-67), i després de Feliu, que amb una altra cistella de tres va privar als gallecs anar-se’n al marcador (71-73). Però va arribar la jugada clau que va desconnectar definitivament els lleidatans. Després de robar una pilota, amb Mbaye llançant-se a terra per assistir Sutina, aquest no va aconseguir anotar i en la jugada posterior Djuran va clavar un triple que va fer molt mal. S’havia passat de la possibilitat d’empatar a 73 a perdre per 5 punts (71-76). El del planter, un altre dels que van jugar minvats físicament, va fallar un tir i Moneghan va castigar l’Actel amb un triple des de set metres. Per acabar-ho d’adobar, un error d’entesa entre Mbaye i Sans va permetre a Sabonis situar de nou els deu punts de renda. Quedava sentenciat el partit, malgrat l’intent erm dels de negre per evitar l’inevitable: la quarta derrota, tercera consecutiva.