Un lleidatà a la Lliga USA de futbol

L’entrenador lleidatà Albert Gallego ha tornat a Lleida després de quatre mesos als Estats Units, al capdavant del Rayo Oklahoma City, en la que considera “la meua experiència més dura”, però que va tenir un final feliç al convertir el seu equip en el primer que es classificava per als play-offs al títol de la NASL en la seua primera temporada. Gallego (Lleida, 16-3-1974), exentrenador de l’EFAC, va ser fitxat l’estiu passat pel Rayo Vallecano per incorporar-se a la seua secretaria tècnica i molt aviat va rebre una “missió” per part del president del club, Martín Presa. Havia de fer-se càrrec com a general manager del Rayo Oklahoma City, la franquícia del club de Vallecas a la NASL nord-americana. “L’equip havia quedat tercer per la cua a la primera part de la Lliga. Ja era un repte complicat d’entrada, però tot just arribar vaig patir un boicot per part dels treballadors i staff tècnic. Cada dia volia tornar a Lleida!”, admet. La franquícia és propietat del Rayo en un 65% mentre que el 35% restant és d’un inversor local, que no es va prendre bé l’arribada de Gallego. “Al tercer dia van marxar 14 dels 22 treballadors i dos dies després sis més. Vaig poder convèncer dos noies, una d’elles la comptable, perquè confiessin en mi i es quedessin. I vaig tirar endavant el club amb aquestes dos persones. Al Rayo li vaig demanar que m’enviés un tècnic de suport, Gerard Nus, i aquest era tot el meu equip”, explica. “L’entrenador i tots els seus ajudants se’n van anar a tres dies del primer partit, al camp del New York Cosmos.”

“Els jugadors també volien afegir-se al boicot, però vaig parlar amb ells, els vaig dir que havia vingut a ajudar-los, vaig apel·lar a la seua professionalitat i els vaig citar a les 9.30 a l’aeroport. Vaig dir que si no venien, jugaria jo sol. Es van presentar tots.” El partit va acabar 1-1 “quan ningú donava un duro per nosaltres. Amb l’ajuda de Giorgio Samaras em vaig guanyar la confiança de l’equip i van començar a arribar els resultats”. Dels primers 9 partits en van perdre 2, en van guanyar 1 i en van empatar 6. “Després va arribar una ratxa de 10 sense perdre, els 5 últims amb victòries, es van donar les combinacions de resultats que ens afavorien i ens vam colar en el play-off. Vam ser el primer equip que ho va aconseguir en la primera temporada.”

Els va eliminar el Cosmos “de forma cruel. Al minut 70 guanyàvem 0-1 i ens van fer el 2-1 en el 91”. “Vaig haver d’anar tres vegades a l’hospital, però ha estat una experiència que m’ha fet créixer i superar-me cada dia. No m’importaria tornar. Depèn del Rayo”, explica. No era la seua primera experiència als Estats Units. “Fa 20 anys hi vaig estar estudiant un any i mig. Si llavors em va semblar un país molt més avançat que el nostre, ara l’he vist molt pitjor. Hi ha molta misèria, carrers bruts, carreteres que estan igual que llavors...”. Ha coincidit amb les eleccions i, seguint-les des de l’“Amèrica profunda” explica que “no vaig tenir dubtes que guanyaria Trump. Com més grossa la deia, més el justificaven els seus seguidors”.