La millor futbolista espanyola: "Les noies han de somiar ser com nosaltres, no com Messi o Cristiano"

Verónica Boquete, la millor futbolista espanyola, que juga des de juliol al París Saint-Germain (PSG), demana que es creïn referents femenins per a les noies que vulguin ser futbolistes i elogia l’honestedat del futbol femení respecte al masculí.

En una entrevista amb EFE, Vero Boquete (Santiago de Compostel·la, 1987) assevera que la seua ambició és ajudar que el PSG sigui "el millor" d’Europa i es mostra molt optimista sobre la selecció femenina espanyola, a la veu que competint amb els grans "en un parell d’anys".

Des del plàcid centre d’entrenament de Bougival -a l’oest de París-, l’estrella de la selecció espanyola revela a més que en el futur voldrà ser entrenadora i opina sobre el masclisme i de la maternitat.

P. Amb França, ja són sis els campionats en els que has jugat (Espanya, els Estats Units, Suècia, Alemanya i Rússia). I has començat bé. Vuit partits i quatre gols de moment.

R. No està malament, encara que la meua especialitat sigui crear joc. El meu entrenador (Patrice Lair) vol que marqui més gols. Em demana que xuti més, que sigui més egoista. Aquí gaudeixo més al camp, ens agrada tenir la pilota, atacar. A Alemanya era un estil més defensiu.

P. Eres al Bayern de Munic i abans al FFC Fráncfort, amb els que vas guanyar la Bundesliga i la Lliga de Campions, respectivament què et va atreure del PSG?

R. Necessitava un estímul. El PSG encara no va guanyar res important, és un projecte que s’està fent i vull ajudar que el club sigui el més gran d’Europa. Viure una lliga diferent també m’enriqueix com a jugadora i com la futura entrenadora que vull ser.

P. Per cert, et retrobaràs el març de 2017 amb el Bayern als quarts de la Lliga de Campions.

R. Estem centrades a acabar bé aquest any 2016. Tenim partits complicats el desembre (Juvisy i Lió), però serà especial tornar a Munic. Serà un rival molt dur, les conec molt bé.

P. La selecció femenina d’Espanya està preparada per fer el salt de qualitat que li falta?

R. A partir d’ara, Espanya estarà sempre en grans tornejos internacionals (...) El futbol femení espanyol està en el millor moment de la seua història. Hi ha cada vegada més talent, més suport, en un parell d’anys podrem comparar-nos amb les grans potències com Suècia, Alemanya, França o Anglaterra.

P. Què li pot atreure a un espectador per atansar-se a veure un partit de futbol femení?

R. Hi ha un gran desconeixement del nivell del futbol femení. En un partit entre equips bons el nivell tècnic i tàctic és alt, encara que hi hagi una diferència física perquè l’home és més fort. El femení és a més un futbol més pur, no es veu gent simulant bufetades, dolors que no tenen i faltes que no són.

P. Jugadores d’elit com tu o la brasilera Marta (cinc vegades guanyadora de la Pilota d’Or) heu denunciat el masclisme contra les noies que volen dedicar-se al futbol. Quan canviarà aquesta situació?

R. No és fàcil. Necessites canviar la mentalitat de diverses generacions. Als països nòrdics ens porten molts anys d’avançament respecte als països llatins, que estan marcats pel masclisme.

P. Et consideres ben pagada?

R. Estem molt mal pagades si ho compares amb el futbol masculí. Hi ha una diferència de moltíssims zeros. Encara que que quedi clar que em sento una privilegiada, perquè conec la situació d’altres jugadors. Visc només del futbol i visc bé.

P. Amb el treball tan absorbent que tens, et planteges ser mare?

R. Als Estats Units les jugadors de la selecció tenen un, dos o tres fills. Tenen els ajuts necessaris per seguir la seua carrera. Si jo em plantegés ser mare, hauria de deixar la meua carrera. No em traurà les ganes, però el retardarà.

P. Quins ídols vas tenir?

R. Desafortunadament, tots els meus models van ser masculins. Quan creixia no hi havia referents femenins. Entre les noies, el més gran era Marta, la brasilera, amb la qual vaig acabar jugant a Suècia i de la qual sóc amiga. Les nenes han de somiar ser com Marta o com les jugadores que som ara. No han de voler ser Messi o Cristiano Ronaldo perquè aquesta no és la realitat.