L'Actel Força Lleida, de nou líder

L’Actel Força Lleida s’ha situat de nou líder en solitari de la LEB Or gràcies a la derrota del Breogán a la Corunya i a la seua victòria d’ahir sobre el Barça B (71-64), en un partit que va dominar de principi a fi però que no va saber matar fins a l’últim minut amb dos tirs lliures d’Agustí Sans, un dels destacats al costat de Garrett Nevels, de nou una assegurança de vida en atac.

Va ser un exblaugrana, Papa Mbaye, que fins a la passada temporada formava part del Barça B, el protagonista d’una arrancada de partit presidit per la igualtat. El senegalès, que ahir tenia una dura tasca per subjectar les dos torres barcelonistes, Sena i Diagne, es va fer gran a la zona rival per firmar set dels dotze primers punts del seu equip, que llavors dominava per dos punts (12-10) gràcies també a l’encert d’Agustí Sans. El balear, que divendres passat va prorrogar una setmana més el seu contracte, va brindar els seus millors minuts des que va arribar. Va jugar amb cap en atac, va mossegar en defensa i es va mostrar letal en el llançament. Dos triples i un contraatac que va culminar després de robatori de pilota van catapultar l’Actel fins als sis punts de renda (19-13), la qual cosa va obligar Alfred Julbe a parar el partit.

Va arribar a guanyar per tretze punts, onze a l’últim quart, però no va sentenciar fins a l’últim minut

Les directrius del tècnic blaugrana, que va posar en pista el recentment fitxat Víctor Sada, no van fer variar el guió. El Lleida va seguir al seu ritme, tancant bé el rebot, una cosa en la qual Borja Comenge havia incidit molt en la prèvia, més encara davant d’un Barça que era el millor en captures ofensives de la Lliga, i llançant ràpides contres. Les diferències van anar engrandint-se fins a arribar una màxima de 13 punts al tall del descans (28-15), després d’una ratxa anotadora de Léo Demétrio, que amb Nevels en mode assistent va firmar sis punts consecutius. Només els tirs lliures van permetre al quadre de Julbe evitar mals majors al final del primer quart (28-19).

El segon assalt ja va ser una altra història. El Barça va reaccionar i l’Actel es va estancar en atac, una cosa a què també van contribuir els col·legiats amb decisions molt discutides que van donar aire als barcelonistes, que es van situar a només tres punts (30-27). Però va aparèixer Nevels per trencar una sequera que durava ja tres minuts. Amb cinc punts, inclòs un triple, va liderar un parcial de 8-0, al qual es va sumar Feliu amb un altre triple, que van situar de nou l’avantatge per sobre dels deu punts (38-27), diferència que va mantenir fins al descans (44-33).

Tot just reprendre’s el duel, una pèrdua de Sada, que ahir va ser un aliat dels lleidatans, va propiciar una contra que ni Sans primer ni Demétrio després van saber concretar, passant de poder recuperar la màxima renda de 13 punts a guanyar només de 8 amb un triple de Font en la jugada posterior. En aquest tercer quart el matx es va travar, les defenses es van intensificar i anotar era tasca complicada (el 10-14 de parcial així ho testifica). Malgrat tot, l’Actel va saber aguantar el tipus aferrant-se al domini en el rebot defensiu, una de les claus ahir. El Barça, que va trobar a faltar la clarividència d’homes com Trias o Font, no va abaixar mai els braços.

Es va situar a cinc punts tot just arrancar l’últim assalt, però Feliu va assestar dos punyalades consecutives en forma de triple que van tornar els 11 punts de renda (62-51, m. 34), una situació que, veient la feblesa dels blaugranes, semblava sentenciar el duel, més encara amb un triple de Sevillano que tencava un parcial blaugrana de 0-4 (65-55). Però res més lluny de la realitat.

L’Actel no va saber matar el partit quan en va tenir l’ocasió i va acabar patint. Stefan Peno, que s’ha passat els últims tres mesos en dinàmica de primer equip sota les ordres de Giorgios Bartzokas, va assumir els galons i amb set punts consecutius va ficar els seus en el partit (67-62), que encara es va ajustar més amb una cistella de Sergi Martínez (67-64). Quedava un minut i Comenge va demanar temps per asserenar els ànims. L’Actel es va dedicar a moure la pilota i forçar les faltes del Barça, que van anar caient fins que es va entrar en bonificació i Agustí Sans va poder posar la cirereta al seu gran partit transformant dos tirs lliures que ja van liquidar el duel.