Pitjor impossible

Enèsima decepció del Lleida aquesta temporada amb una nova derrota que torna l’equip a la zona de descens després d’haver sumat quatre dels últims sis punts. A l’Antoni Puchades de Paterna va ser com viure de nou una història ja dolorosament repetida. Siviero va tornar a improvisar un nou onze titular, a l’espera de trobar una alineació que funcioni, però el plantejament se’n va anar en orris de nou amb un gol a les primeres de canvi que l’equip ja va ser incapaç de remuntar. I el que és pitjor. Si no fos per l’extraordinària actuació d’Álvaro Campos, unit a la falta de punteria dels valencians, el resultat hauria sigut una golejada d’escàndol. Campos va salvar fins a quatre gols cantats amb sengles intervencions, els locals van enviar fora gols cantats i el pal va repel·lir una rematada d’Aridai, el millor del partit juntament amb Eugeni Valderrama, l’ex del Lleida, que ahir va quallar un partit completíssim. Però ves per on aquest exigu 1-0 i amb un València que no va saber tancar el partit van permetre al Lleida seguir viu fins al final, sense anar-se’n de l’encontre i sempre amb l’opció de poder entrar-hi en una jugada aïllada. El que passa és que ahir el Lleida no estava per a gaires alegries ofensives. Sis rematades desviades, però desviades desviades, al primer temps, i res més. Al segon, ni això, tret d’una rematada, fluixa i mal col·locada de Casares, entrat al camp, que va obligar Antonio a ajupir-se, amb una lleugera flexió, i aturar una pilota que va poder parar amb els peus.

En canvi, els errors de concentració blaus van fer de la defensa un colador i el que Siviero defineix com “preses de decisions equivocades” va acabar suïcidant l’equip com en la jugada de l’únic gol del matx. Campos va enviar una pilota a Òscar Rubio, que va intentar jugar-la per perdre-la davant de la pressió d’Eugeni Valderrama, que va enviar una centrada llarga a Aridai, que se’n va anar per cames per afusellar Campos des de l’interior de l’àrea.

I encara hi va haver més ocasions que no van ser gol d’autèntic miracle. I si, ja en el segon temps, hi havia alguna mínima opció de remuntar, se’n va anar en orris amb l’expulsió del Turu Flores, que es va guanyar la segona targeta, després de perdre una pilota franca, davant de Jordi Sánchez, que va haver de fer caure per evitar que es quedés sol davant de Campos.

Aquest també es va jugar l’expulsió en una sortida desesperada davant de Nacho Gil per aturar la pilota amb la mà fora de l’àrea, però l’àrbitre, en la seua única acció polèmica, malgrat les protestes del públic i jugadors locals, es va limitar a assenyalar la falta i mostrar-li la cartolina groga.

A partir d’aquí, el València, convençut ja del seu triomf, es va limitar a deixar passar els minuts fins al xiulet final del col·legiat. No li va caldre res més.