Victòria sense lluir

El Lleida havia de guanyar com fos. I ho va fer. Però va fer-ho sense brillantor, sense futbol i provocant les crítiques cap als seus jugadors del mateix entrenador, Gustavo Siviero, que s’hi jugava el cap i que no va dubtar a reconèixer el pobre joc ofert a l’escassa afició que continua acudint al Camp d’Esports, malgrat la treva signada entre penyes i directiva mentre es negocia l’armistici. El Lleida va derrotar 2-0 l’Eldenc, cuer del grup, amb la qual cosa tanca el 2016 fora de les posicions de descens, encara que molt lluny dels llocs a què aspirava quan va començar la Lliga. Un altre aspecte positiu va ser que, per tercera vegada en 19 partits, l’equip va mantenir la porta a zero. El Lleida acaba la primera volta amb 21 punts, una mitjana que difícilment serà suficient per mantenir la categoria, la qual cosa obligarà l’equip a fer una segona volta impecable. Cal veure si aquesta plantilla és capaç de fer el pas endavant que reclama el seu entrenador.

El Lleida havia de demostrar que era superior a un Eldenc que arribava al Camp d’Esports cuer, amb només dos victòries i 9 punts en el seu caseller i que es va desplaçar el mateix dia. I en lloc de demostrar-ho, va guanyar més per demèrits del rival que per virtuts pròpies. El cuer té una nul·la capacitat ofensiva i comet errors impropis d’aquesta categoria. L’Eldenc hauria pogut sortir golejat, però va tenir sort que davant tenia a un equip que també vaguereja pel camp durant bona part del partit i, el Lleida, va guanyar perquè jugava contra un rival absolutament inofensiu que es dirigeix de forma inexorable cap a la Tercera divisió.

La victòria, que permet a l’equip de Gustavo Siviero abandonar les posicions de descens que ocupava

El Lleida, que aspirava a golejar, ateses les seues evidents carències es va conformar simplement amb guanyar i sumar els tres punts. Prou va fer a l’aconseguir una victòria còmoda, més per com de poc se’l va veure patir al camp, que no pel que deia el marcador. Va ser la cinquena victòria dels de Siviero en 19 partits, però encara que el tècnic va poder salvar el cap, molt haurà de millorar les prestacions del seu equip si vol conservar-lo en les pròximes jornades.

El Lleida va portar el pes del partit, va controlar la pilota i es va atansar amb freqüència a la porteria visitant. Però l’atenalla la pressió, li poden els nervis o, simplement, no hi ha més. En tot cas, l’equip necessita reforços però també li sobra la manera amb la qual l’entitat maneja l’embarcació en els darrers mesos. El Lleida va aconseguir retirar-se als vestidors amb avantatge en el marcador gràcies a una gran rematada de cap de Javi Casares al minut 44, quan va aprofitar una mesurada centrada d’Òscar Rubio per firmar l’1-0. El 2-0 (74’), ja a la segona part, va arribar també de cap, amb una rematada de Noel després d’una falta serivda per Indiano. Segellava un triomf imprescindible, ben rebut, que treu el Lleida del descens. Però que no aclareix de moment els dubtes sobre aquest equip.