Derrota de l'Actel Força Lleida a la pista de l'Ourense

L’Actel Força Lleida va tornar a mostrar ahir la seua pitjor versió, aquella en la qual no és capaç de lluitar pels partits, i va caure a la pista de l’Ourense per 76-60. En el debut del nou base, Papantoniou, titular ahir al costat de Marc Martí, els de taronja no es van veure en condicions de lluitar per la victòria en cap moment i van encaixar la sisena derrota de la temporada, que els deixa pràcticament sense opcions per disputar el que era un somni, la Copa de la Princesa. El grec Nondas va estar correcte en la direcció, amb alguns dubtes, però molt erràtic en el llançament. No ens enganyem: de Rupnik, només n’hi ha un.

Dificultats durant els primers compassos de partit per trobar el joc interior, amb rivals molt grans com Fran Guerra, cosa que va obligar a treure la pilota fora. I ho va fer amb encert al principi, amb tres triples consecutius de Nevels, Sevillano i Papantoniou. Però, una vegada van començar els dubtes, l’Ourense va començar a notar-se còmode i a aprofitar la superioritat a la pintura. Comenge va haver de canviar tot el cinc inicial amb el 16-11, després d’un triple de Díaz, i a l’Actel Lleida li continuava costant un món anotar. Mentrestant, els gallecs sí que trobaven facilitats, liderats per Flis, per arribar al final del primer quart 6 punts per sobre (19-13), després d’un triple del rus.

Els lleidatans no van estar a l’altura en el llançament i es van veure superats pel conjunt gallec

Una esmaixada de Jukic va suposar la màxima de 9 per als locals a l’inici del segon quart (23-14), però llavors va tornar l’encert des de l’exterior. Dos triples consecutius de Feliu i Demétrio van provocar el primer temps mort del partit del tècnic local, Gonzalo García. Una cistella més de Demétrio va completar un parcial de 0-9 amb el qual l’Actel Lleida empatava el partit, i va ser llavors que el matx va entrar en una fase de màxima igualtat. La grapa de Mbaye i Sutina fins i tot va servir per donar la volta al lluminós (29-32). Però, incomprensiblement, els de taronja van tornar a entrar en un estat de letargia. Van deixar que Hittle demostrés la seua capacitat des de l’exterior i Flis va completar un altre parcial de 9-0 per al 38-32. Comenge va haver de parar el partit perquè els del Miño estaven passant per damunt dels seus jugadors. I un altre triple de Díaz va tornar la màxima de 9 per als locals (41-32). Només una cistella de Nevels a l’últim sospir va suavitzar una primera meitat molt desencertada per part dels visitants, amb un 36% (11 de 30) en tirs de camp. Parcial de 6-0 per començar per a l’Ourense i màxima de 13 punts (47-34), davant d’un Actel Força Lleida que es va emportar del vestidor la mateixa actitud defensiva. Comenge va parar el partit, encara que anteriorment havia anul·lat el temps mort a la taula, però ni així van millorar els lleidatans, que es veien superats una vegada i una altra. No va tardar l’Ourense a renovar la seua màxima diferència fins als 15 punts després d’una cistella, naturalment, de Flis, que ahir va cosir l’Actel Lleida. Només Nevels mantenia els seus dins del partit, per dir-ho d’alguna manera, amb penetracions i tirs en suspensió. Un triple de Kapelan va augmentar el desavantatge a 16 punts (56-40) i als de taronja se’ls escapava de les mans treure alguna cosa positiva del Pazo Paco Paz d’Ourense. Aquesta diferència en el marcador s’hauria mantingut fins a entrar en els últims deu minuts si no hagués estat per un triple a l’últim moment de Feliu, que va deixar el 60-47 per al quart definitiu, al qual l’Actel Lleida entrava en clar desavantatge, tant en el marcador com moralment. Ahir no era el seu dia i punt. L’últim quart no va començar amb la sensació que els lleidatans poguessin donar la campanada i remuntar els 13 punts de desavantatge. L’Ourense era qui portava el comandament del partit i els lleidatans només van poder respondre en comptades ocasions i gràcies a la inspiració individual de Nevels i Feliu. Al final, sisena derrota i segona consecutiva, que deixa els de taronja més lluny del capdavant i ja sense el somni llunyà de la Copa de la Princesa.