Gustavo Siviero: «Mai em rendeixo»

Quin balanç fa d’una primera volta que no l’ha degut deixar gaire satisfet?

No, pel que fa a números no, perquè nosaltres esperàvem una altra mena de situació. L’equip podia comptar amb algun punt més dels que té, perquè ha deixat escapar encontres que tenia gairebé resolts. Però bé, al final els números són els que són. És cert que no pensàvem estar en aquesta situació, que hem aconseguit arreglar una mica al final, però no estem contents. Creiem que hem d’estar en una posició moltíssim més tranquil·la i lluitarem aquesta segona volta perquè sigui així.

Ha donat moltes voltes aquestes vacances al que li ha faltat a l’equip?

Sí, sí, però no únicament durant aquesta setmana de vacances. Al llarg de tota la primera volta també. No hem estat resolutius en les àrees... pel que fa al desenvolupament del joc hem tingut partits en els quals van ser superiors els rivals, encontres en què s’ha vist molta paritat, i hi va haver moments puntuals del partit en què el rival ha estat millor... però em sembla que en el balanç en relació amb el joc, el desenvolupament dels partits, crec que és un aprovat, per posar-li una nota, però em sembla que on nosaltres hem fallat sí que ha estat en les àrees. No hem materialitzat les bones intencions del joc que teníem, ens ha costat molt marcar gol i, al contrari, el rival amb poc ens ha fet moltíssim mal i aquesta situació ens ha llastat per tirar els partits endavant.

I quines són les causes?

Bé, el gol es té o no es té. Nosaltres difícilment puguem tenir el pichichi de la categoria, però sí que entre tots hem d’intentar repartir cert nombre de gols que ens permeti estar una miqueta mes sobrats i, òbviament, ser capaços de tancar la sagnia de gols en contra. Només en tres partits hem pogut mantenir la porteria a zero i això s’ha d’evitar. Hem de ser capaços de tancar la nostra porteria i que el rival hagi de fer moltíssim més per marcar.

L’objectiu, per tant, per a la segona volta és clar...

Millorar-ho, ser un equip que competeixi bastant millor i que tingui aspiracions d’atansar-se als llocs de dalt. Numèricament no estem gaire lluny, però és cert que ja queden moltíssims menys partits i que no només jugues amb els teus resultats, sinó que amb els resultats dels rivals també. Anar partit

a partit, com se sol dir, i ser capaços d’anar escalant en la classificació.

És evident que l’equip necessita reforços... quines posicions creu que serien prioritàries?

Hem de reforçar l’atac. Penso que hem de comptar amb més opcions de les que tenim. El centre del camp també és una posició en la qual farem segurament alguna incorporació i algun jugador de banda. Això és en línies generals el que hem parlat amb la direcció esportiva i en el que hem coincidit que l’equip necessita.

Com afecta anímicament partir d’un objectiu que era lluitar pel ‘play-off’ a fer-ho per salvar la categoria?

Sent conscients del que et passa, un no pot estar pensant permanentment en el que podria haver estat i que no és. S’ha d’afrontar la realitat, hem de ser conscients del que estem vivint i actuar en conseqüència. No es pot estar pensant o somiant en el que voldries que fos. S’ha de treballar dia a dia per al que vols ser i, nosaltres, en aquest sentit, ja hem pres consciència de la situació en la qual estem i esperem ser capaços de trobar les opcions posar- hi remei.

Vostè ha tingut els recursos necessaris per treballar, ha comptat amb el que li va oferir el club quan estaven negociant?

Sí, sempre es pot millorar. El tema de la disponibilitat del camp podria haver estat una miqueta millor, les obres es van retardar i després també el tema de l’Annex... però en aquesta segona volta se solucionarà i treballarem en millors condicions. No entrenar-se a la mateixa superfície en la qual es juga pot ser un handicap, que no hem posat com a excusa en cap moment, però és una realitat. Si aconseguim corregir aquesta situació, òbviament treballarem en millors condicions i així no hi haurà lloc a excuses.

Segurament no pensava trobar-se tants problemes extraesportius.

Al final els problemes s’han resumit en la falta de sintonia entre l’afició i la directiva. Pensava que era un problema que se solucionari abans, però tampoc conec gaire els detalls com per opinar. Al final la gent, la directiva i nosaltres volem el mateix, que és veure l’equip en la millor posició possible, així que hem d’entendre que tots hem d’empènyer cap al mateix costat.

A títol personal, com l’ha afectat quedar-se sense el seu segon a començaments del mes de desembre?

No és una situació còmoda, perquè un aposta per un grup de treball amb el qual vol anar cap endavant. En aquest cas no ha pogut ser així, se n’ha hagut d’anar [Horacio Melgarejo], és un contratemps tenint en compte que la falta de professionals sempre se sent.

Sent que vostè ja ha salvat el cap o això és una espasa de Dàmocles que sempre hi és?

En aquesta professió un mai es pot relaxar, ni quan s’està bé, ni quan no ho estàs. Mai, mai. És més, no és ni saludable fer-ho, perquè això pot arribar a distreure’t i el que un ha de fer és estar en tensió permanent per mirar de lligar tots els detalls possibles i que no se t’escapi res. Jo ja ho he dit, no es tracta d’una situació que sigui nova per a mi, ni per a cap entrenador. Que nosaltres ens estiguem jugant el nostre lloc diumenge a

diumenge és així i ho entenem, així que s’ha de saber conviure amb això.

No ha pensat en algun moment a abandonar, deixar el càrrec, rendir-se...?

Això és el més fàcil i a mi, personalment, no m’agrada el que és més fàcil. Deixar una situació així, d’aquesta mena, significa un munt de coses. Significa frustració, significa fer el més fàcil, fer el més senzill i en la meua naturalesa està lluitar i donar el màxim, fins que s’arribi a un punt en el qual siguem capaços de revertir aquesta situació o que ja no tingui retorn. Però en cap cas abandonar, ni rendir-me, ni abaixar els braços. Això mai.