Carta de la família de Marc Resa

El passat 10 de desembre, el Marc va patir un accident fortuït jugant a futbol i, per uns segons, el que sempre ha estat el motor de la seva vida, paradoxalment, gairebé l’hi pren. Mirant enrere, podríem dir que tot ha quedat en un ensurt, però en realitat ha estat el pitjor malson que uns pares, germana, familiars i amics poden viure i patir. El nostre fill va tornar a néixer aquell dia gràcies a tots els professionals que el van atendre des del minut zero, i gràcies a l’energia, l’amor i l’escalf de la gent que l’estima ha pogut jugar i guanyar el partit de la seva vida.

Durant aquests 24 dies fluctuants d’emocions hem pogut passar del dolor més punyent a la felicitat absoluta de tenir entre nosaltres el nostre fill, el nostre Marc. Per tot això, voldríem donar les gràcies amb tota la tendresa i l’amor que un pot sentir, esperant no deixar-nos ningú: al tècnic de Radiologia i al radiòleg de la Perpetu Socors, al personal del SEM d’aquella nit, als àngels de la UCI de l’habitació: metges, infermeres, zeladors, auxiliars, al servei de neteja, al personal de la quarta planta i al servei de rehabilitació, així com a tots els professionals que en major o menor mesura han intervingut en el procés de recuperació del nostre fill.

També mil gràcies al Lleida Esportiu, a les entitats esportives que s’han solidaritzat amb nosaltres (que gran que és la família de l’esport!), al poble de Tremp, als companys de l’Hospital Comarcal del Pallars i a tots vosaltres, gent anònima que ens heu fet forts i ens heu ajudat a seguir endavant. En nom del Marc, de la seva germana Laia i dels seus pares... gràcies per ser com sou!

Família de Marc Resa