Reis en la boira

La boira, que ha fet que Lleida hagi sigut protagonista dels informatius meteorològics dels últims dies, va estar ahir a punt de privar el Lleida Esportiu de la primera victòria de l’any. La suspensió del partit va planar sobre el Camp d’Esports, però finalment l’àrbitre va autoritzar que es jugués l’encontre i l’equip de Siviero es va alinear amb la boira per aconseguir una victòria de gran mèrit sobre el Badalona (3-2), tercer a la classificació, que només havia perdut un partit durant la primera volta.

Semblava clar que si la boira s’havia d’alinear amb algú, havia de ser amb el Lleida. Però el triomf, que es va afermar durant alguns dels millors minuts que l’equip ha protagonitzat aquest curs al Camp d’Esports, es va veure difuminat per una espessa cortina que dificultava la visió, com van comprovar els pocs espectadors que van desafiar la temperatura gèlida per anar a l’estadi o els que el van seguir per televisió.

Mitja hora abans del partit, la boira ja era prou espessa com per posar el matx en risc. La normativa diu que, per poder jugar, des d’una de les porteries ha de poder veure’s l’altra. Encara que en alguns moments, tan sols s’entreveia. En qualsevol cas, sempre és l’àrbitre qui té l’última paraula. El col·legiat, el valencià Daniel Yuste Querol, va consultar amb els dos clubs i tant Lleida com Badalona volien jugar. Va donar l’autorització, encara que amb l’advertència que si n’augmentava l’espessor suspendria el partit.

A mesura que passaven els minuts la boira va escampar lleugerament. A la segona part la visibilitat va millorar i va poder disputar-se el partit al complet, encara que des de la part més alta del Camp d’Esports la visió era més deficient.

En qualsevol cas, la boira va ser una aliada del Lleida, que va sortir, aquesta vegada sí, molt més endollat al camp i disposat a aconseguir una victòria molt necessària. I no va tardar gaire l’equip de Gustavo Siviero a posar-se davant en el marcador. El del planter Noel va marcar el seu segon gol de la temporada, després del que va firmar en l’últim partit del 2016 davant de l’Eldenc i, com en aquella ocasió, de cap en una acció d’estratègia. Era l’1-0 i només havien passat sis minuts de partit.

El Lleida va mostrar ahir una millor cara. Més sòlid, més confiat i amb més presència a l’àrea rival. Però continua tenint apagades. Una mala passada enrere la va aprofitar Víctor García per plantar-se en un mà a mà davant de Campos, que va salvar a la perfecció el que semblava un gol cantat. Potser sí que alguna cosa ha canviat amb el nou any. En canvi, l’excel·lent meta del Lleida no va poder evitar l’empat en una rematada de Gerard Oliva (38’) la trajectòria de la qual va desviar un defensa blau. Però el Lleida va marcar el 2-1 al minut 44 gràcies a una jugada d’habilitat d’Òscar Rubio.

A la segona meitat, el Lleida va oferir els seus millors minuts. Va tenir el Badalona a la seua mercè i, tret d’una rematada rival que es va estavellar al travesser, les millors ocasions eren seues.

Fran Moreno va culminar una gran jugada col·lectiva en el 3-1 (63’) i el partit l’hauria liquidat Casares si Morales no hagués desviat la seua rematada al 69. Ni el 3-2 al minut 83 va poder evitar que la victòria es quedés a casa. Sens dubte, un gran regal de Reis.