El pare de Marc Resa: “El futbol haurà d'esperar”

Marc Resa Enrich, el jugador juvenil de 18 anys del Lleida Esportiu que fa una setmana sortia de l’hospital Arnau de Vilanova després de ser operat d’urgència el 10 de desembre i estar uns dies en coma per un cop al cap que va patir durant un partit, ja ha començat aquesta setmana el procés de rehabilitació a l’Hospital Comarcal del Pallars de Tremp, la seua ciutat natal i on resideix al costat dels seus pares, Emili Resa i Meritxell Enrich, i la seua germana Laia, de 15 anys.

Encara falta molt fins a la plena recuperació, però el pitjor ja ha passat. “Ha de guanyar pes, rehabilitar un braç, recuperar bé l’equilibri al caminar i també teràpia de logopèdia per a la veu. Però no ens lamentem de la mala sort que hem tingut, sinó que pensem que cal continuar endavant”, diu Emili Resa.

“És una lesió que si et poses a mirar bibliografia sobre el tema, uf, penses que si arribem a tardar només uns minuts a arribar a l’hospital, el Marc ja no seria aquí”, afegeix el pare, que parla serè, amb el mateix aplom amb què ell i la seua dona Txell han afrontat gairebé un mes d’angoixa, però molt reconfortats pels missatges d’ànim que han arribat des de totes bandes, persones i entitats.

“Estem molt contents i una mica desconcertats per la dimensió que això ha adquirit. Només som persones anònimes i ell és un noi dels molts que juguen a futbol.”

L'esport a la família

L’esport sempre ha estat present a la família. Començant pels pares i seguint per la filla petita, Laia, atleta. Marc és el futboler de la casa. Encara han d’acabar de parlar amb els metges, però si finalment no pogués tornar a jugar segur que continuarà vinculat d’alguna forma al futbol.

“El veig com a entrenador, és un apassionat del futbol. És igual el partit que sigui. És molt del Lleida i també del Barça, però no és un fanàtic. Aprecia la qualitat per exemple de Cristiano, encara que jugui al Reial Madrid, o li agrada com Simeone planteja els partits. Hi ha un jugador a l’Atlètic, que és Saúl, que com que juga al seu lloc es fixa en els seus moviments i sempre em diu papa, que bo és”, explica Emili.

Un bon estudiant

Per ara, el futbol haurà d’esperar i l’objectiu més immediat de Marc Resa és continuar amb els seus estudis. És un bon alumne, que havia començat aquest curs un doble grau a la UdL d’Enginyeria Informàtica i ADE (Administració d’Empreses). “Aquest estiu tornarà a preinscriure’s. Hem d’agrair la UdL, i en especial a la seua tutora, la comprensió i el suport que ens han donat”, assegura el seu pare.

Emili Resa és fisioterapeuta i Txell Enrich, infermera a l’Hospital Comarcal del Pallars. Aquests coneixements mèdics i un conjunt de situacions encadenades resoltes amb encert van resultar decisives en les primeres hores de l’accident de Marc. “Aquell dia després del partit (va jugar el Lleida juvenil davant del Nàstic B) teníem entrada tota la família per anar a veure el grup Manel a Balaguer. Però el Marc va començar a no trobar-se bé mentre menjàvem un entrepà a Lleida i ens va demanar anar a Bell-lloc a veure els avis en lloc d’anar al concert. Vam decidir no anar enlloc, ni tan sols a Tremp. La meua dona va tenir la intuïció en aquell moment d’anar a fer-li una segona revisió a la clínica Perpetu Socors.”

“En les primeres proves no havia aparegut res, però després li van fer un TAC i va sortir l’hematoma. A partir d’allà tot es va desenvolupar molt ràpidament i al Marc ja no el vam tornar a veure durant diverses hores. Se’l va emportar l’ambulància a l’hospital Arnau per ser operat d’urgència. Crec que serien entre les 22.00 i 22.30 i no va sortir del quiròfan fins a prop de la una de la matinada. Van ser les pitjors hores de la nostra vida”, rememora Emili.

EL DETALL

“Molt agraïts al Lleida i al personal de l’UCI” Emili Resa i Txell Enrich ja tenen ganes de tornar a la normalitat després de la dimensió que ha cobrat l’accident del seu fill. A partir d’ara necessiten tranquil·litat per seguir amb la seua vida. Però estan molt agraïts a tots. “Estem molt contents i agraïts al Lleida Esportiu i en especial a Montse Balaguer per la seua atenció cap a nosaltres en tot moment, i a la Federació Catalana per tot el seu suport (el president Andreu Subies va visitar Marc i després el vicepresident Jordi Terés li va entregar una samarreta de la selecció catalana, a part que a través de la mutualitat federativa han fet possible que segueixi la recuperació a Tremp i no hagi de desplaçar-se a Lleida). També a entitats com l’Atlètic Segre, el CF Tremp o el Xafatolls, i al personal de l’UCI de l’Arnau, que “són excel·lents en tots els sentits”.

LES DATES CLAU

Operació i ingrés Marc Resa jugava el dissabte 10 de desembre davant del Nàstic B al camp del Gardeny, va xocar de forma fortuïta amb un company i va rebre un fort cop al cap. Després de poques hores era operat d'urgència a l'Arnau per un hematoma al cap i entrava en coma Surt del coma "Ha guanyat". Amb aquesta frase, el Lleida Esportiu anunciava el 27 de desembre que Marc havia millorat i sortia del coma. Surt de l'hospital El passat 3 de gener abandonava l'hospital Arnau de Vilanova.