El València torna a guanyar i respira contra un Espanyol poc intens

Mestalla es va emportar per fi una alegria. No veia una victòria del seu equip des del 22 de setembre i no sumava tres punts des del 16 d’octubre. I se’ls va endur, aquesta vegada jugant bé, millor que en tota la temporada, gràcies sobretot a una primera part en la qual va asfixiar l’Espanyol. El València es va retrobar no només amb la victòria, sinó també amb un joc que no se li recorda aquesta temporada. Fruit del joc de pressió alta i combinació va arribar el gol de Montoya (1-0). Amb prou feines 17 minuts i el València ja ho mereixia. David López, el millor del seu equip una altra vegada, havia evitat a la línia el gol de Carlos Soler minuts abans. El València va ficar el seu rival a l’àrea i per moments va recordar que Mestalla ha sigut sempre un camp temible. Va recuperar a dalt una pilota i la va combinar d’una banda a l’altra. Van trobar a l’esquerra Nani i la seua passada la va rematar Montoya, sorprenent golejador per segona setmana consecutiva. A la segona part, els de Quique van agafar la pilota, en part per la seua empenta i i també perquè el València s’enretirava i dosificava l’esforç de la primera part. Corria el minut 73 quan el sempre qüestionat Parejo va xutar a porta una falta lateral que habitualment és una centrada. Diego López la va treure de dins o a la línia. Allà estava un batallador Santi Mina per empènyer-la de cap per si quedava el dubte (2-0). Amb el 2-0, el partit semblava dat però l’Espanyol encara va tenir temps de ficar la por al cos local quan va retallar distàncies a falta de 5 minuts amb David López (2-1). El València va patir fins al final i va celebrar la victòria amb orgull.