Un nen de 8 anys de Mollerussa juga de porter amb casc després de ser operat d'un tumor cerebreal

Itzan Cabello Solís té 8 anys. Com molts nens d’aquesta edat, la seua passió és jugar a futbol. Però per poder fer-ho, Itzan, porter del prebenjamí del FIF Lleida, ha d’utilitzar obligatòriament un casc. El desembre del 2013 el van operar d’un tumor cerebral i el neuròleg el va autoritzar a jugar, però sempre que es protegís el cap amb un casc.

El petit futbolista, que viu a Mollerussa, utilitza el mateix model que el txec Peter Cech, porter de l’Arsenal, que juga també amb aquesta protecció des que el 2006 va patir un enfonsament de crani al ser colpejat per un rival durant un partit.

Marga Solís, mare d’Itzan, explica que li van detectar el tumor quan el petit tenia quatre anys mentre el tractaven d’una malaltia.

El nen es queixa que en alguns partits escolta comentaris i bromes desagradables del públic

“Li van fer una ressonància i van trobar el tumor. Encara que en principi ens van dir que no era greu, vam començar a notar que torçava la boca, l’ull, tenia mals de cap i queia a terra. Com que jo no estava tranquil·la el vam portar al Vall d’Hebron, on a la setmana següent el van operar.”

Van ser mesos molt durs. “Van ser deu hores de quiròfan, no ens donaven cap garantia i després de 72 hores crítiques a l’UVI, va començar el procés de recuperació. Va haver d’aprendre una altra vegada a parlar, a caminar, a menjar...”, afegeix Marga. “Volia parlar però no aconseguia que em sortissin les paraules”, explica Itzan, que mostra una maduresa impròpia dels seus vuit anys, que va complir dissabte. “Aquell dia em van fer capità a l’equip”, recorda.

“Amb tot això va quedar limitat per fer coses. No pot bussejar, no pot pujar a més de 1.500 metres d’altitud... Però ell volia ser porter, com el seu germà Axel.” “L’hi vam dir al neuròleg i em va dir que sí, que podia jugar a futbol, però si em posava protecció al cap”, explica Itzan. “Moltes vegades em pregunten per què porto casc. Doncs el porto per l’operació que vaig haver de passar i perquè el metge em va dir que l’he de dur. Ja em canso de sentir comentaris de la gent sobre el casc. No el porto perquè tingui fred a les orelles”, afegeix.

La mare es queixa de comentaris i bromes desagradables en alguns partits. “Pot ser que la primera vegada que el veus impacti, però hi ha gent inculta que ni coneix Cech ni sap que si el meu germà porta casc és per necessitat”, explica Axel.

Marga es mostra molt agraïda al FIF perquè “ens han donat suport des del primer moment. El primer dia hi va haver companys que reien. Però l’entrenador de porters els va reunir i els va explicar per què el porta”. Afegeix que “encara ha de passar controls, així que encara estem en la lluita. Ens ha tocat lluitar contra aquesta malaltia i és el que fem. I guanyarem la batalla”.

Els dos germans juguen amb una samarreta amb la foto del seu avi Itzan i el seu germà Axel juguen tots els partits amb una samarreta amb la fotografia del seu avi, José Solís, que va morir fa uns mesos. “Pot semblar una ximpleria, però ens dóna seguretat”, explica Axel. “Si jugo a futbol és per ell, perquè el volia deixar i ell em va animar a seguir”, afegeix. Cada vegada que el seu equip marca un gol, aixequen els dits i miren al cel, en memòria del seu avi, amb què estaven molt units. “Per a un nen perdre un ésser estimat és molt dur”, afegeix Itzan. Els dos germans també juguen el seu particular partit. “Fem apostes cada cap de setmana i guanya el que encaixa menys gols”, expliquen a aquest diari.