Triomf increïble

El Lleida Esportiu va aconseguir in extremis tres punts d’or davant de l’Ebro (1-0), que li permeten elevar la ratxa a set jornades sense perdre, encadenar la cinquena victòria al Camp d’Esports i mirar cap a dalt en la classificació. El davanter Cristian Alfonso, que fa tan sols dos dies estava sense fitxa i la readmissió del qual a la plantilla la va comunicar ahir mateix el club, tot just hora i mitja abans del partit, es va erigir en l’heroi inesperat amb el seu miraculós gol. Ell i el porter Campos, amb les seues providencials parades, van ser els salvadors d’un Lleida que va estar gairebé tot el partit a mercè del rival i que no va merèixer, si per joc i nombre d’ocasions parlem, tant premi.

Però el futbol és així. I bé que ho sap el Lleida quan a la primera volta li va passar una cosa semblant al camp del seu rival d’ahir. L’Ebro va remuntar llavors un 0-1 en els últims instants i als jugadors blaus i al tècnic Gustavo Siviero se’ls va quedar la mateixa de cara d’incredulitat i de ràbia que ahir van mostrar els seus col·legues de l’equip saragossà a l’acabar el partit. Va ser la revenja perfecta. Són d’aquestes victòries que tenen un més bon regust tal com han anat les coses.

L’equip lleidatà no va existir a la primera part, curtcircuitat pel centre i sense bandes per on fer mal a l’ordenat i experimentat conjunt aragonès. L’Ebro va arribar més a l’àrea de Campos i va dominar a plaer un Lleida que només feia que córrer perseguint les ombres dels rivals.

Siviero va reaccionar al descans, va treure al terreny de joc Javi López i va canviar el sistema. El Lleida va deixar de jugar amb tres centrals i va passar a un 4-4-2 amb Noel incrustat al centre del camp al costat de Valiente després de sacrificar Albisua, que va pagar els plats trencats de la pèssima primera meitat dels locals. Amb aquests ajustaments l’equip va millorar una mica en la segona part, però tot i així va estar molt a prop de la derrota si no hagués estat per la gran actuació del porter Álvaro Campos, que va desbaratar diverses ocasions molt clares de Gabarre i Orbegozo.

Esperonat per la gran actuació del seu porter, el Lleida va despertar en l’últim quart d’hora del partit. Javi López va demostrar les credencials que l’avalen com un consumat especialista a pilota aturada i va llançar magistralment una falta, bastant allunyada de la porteria, estavellant la pilota al pal. I en la recta final del partit empalmaria una volea, previ control amb el pit, que va obligar el porter a una gran intervenció, arribant la pilota a continuació a Cristian Alfonso que va rematar de cap al travesser. El Lleida, malgrat les boires que hi va haver en el seu joc durant tants i tants i tants minuts, donava senyals de vida. Un altre detall dels camins pels quals va anar el partit. El primer córner a favor dels blaus va arribar en el minut 79. Si el partit s’hagués resumit en el quart d’hora final, podria dir-se que tots dos equips donaven per bo el 0-0. Però el que són les coses. Va arribar el temps afegit i d’una falta absurda al mig camp que l’Ebro va llançar sense sentit a l’àrea del Lleida, va nàixer el providencial gol de Cristian Alfonso (1-0, 91), que va passar de marginat a heroi inesperat.