Llencen la victòria

L’Actel Força Lleida no va poder confirmar la seua línia ascendent mostrada davant de dos grans com Breogán i Oviedo i va sucumbir ahir per 74-73 davant d’un rival teòricament inferior per classificació, però que va acabar creient més en la victòria que els lleidatans, que van anar clarament de més a menys i van acabar sucumbint llastats per les pèrdues de pilota, no tant pel nombre (14), sinó per la seua reiteració en moments clau, i en el pèssim encert en els tirs lliures (8 de 18, un 44%).

Borja Comenge va treure d’inici el mateix quintet que en els dos partits anteriors i l’Actel va manar des del primer segon amb una bona circulació de la pilota, llançaments francs i tancant bé el rebot defensiu i carregant l’ofensiu. El Prat va mantenir el marcador igualat fins al 6-6 gràcies als triples de Moix i Ros, però a partir de llavors els lleidatans van posar en marxa la seua maquinària ofensiva i van desarborar els rivals en totes les facetes del joc. Nevels pal·liava el seu escàs encert ofensiu fent-se gran en defensa i capturant tota pilota que escopia el cèrcol, faceta en què va recolzar Mbaye, que a més brillava en atac al costat d’un poc habitual Marc Martí. El del planter va anotar els seus set punts consecutius, que van permetre a l’Actel acabar el primer quart doblant el seu rival en el marcador (11-22), un Prat que amb els seus dos principals referents desapareguts, Xavi Forcada i Pep Ortega, vivia únicament i exclusivament dels triples, si bé amb un pèssim percentatge d’encert (3 d’11). Prova de l’incontestable domini lleidatà al Joan Busquets era la valoració, 3 a 27.

A l’inici del segon quart, els lleidatans doblaven el rival (13-26), amb un 3-27 de valoració al primer quart

El guió no va variar ni una mica en l’arrancada del segon període. L’Actel va continuar amb el seu joc ràpid i precís, que li va permetre doblar el seu rival (13-26) i ampliar les diferències fins a una màxima de 13 punts, amb quatre punts més de Martí, rebotejant i massacrant la cistella barcelonina (11 punts, 3 rebots i 13 de valoració en només 6 minuts, gairebé res).

Una primera reacció local, gràcies al despertar d’Ortega, la va tallar Feliu amb un triple, però amb la segona andanada, els lleidatans ja no van poder. Un altre miniparcial de 4-0 va obligar Borja Comenge a parar el partit (21-29). Les directrius del tècnic no van canviar l’esdevenir del duel, que havia passat ja a mans del Prat, almenys en dinàmica. Un altre parcial de 9-4 va reduir l’avantatge a només tres punts al descans (30-33), escàs premi per als mèrits contrets pels de negre.

Però a la tornada dels vestidors, l’Actel Lleida es va endollar de nou al partit i va recuperar la seua millor versió, la del sacrifici i la intensitat, lluitant totes les pilotes i buscant la millor posició en atac. Va forçar un parell de 2+1, encara que en va aprofitar només un (en aquell moment els de negre ja tenien un pèssim 6 de 15 en tirs lliures), i va recuperar set punts de renda (35-42). Li van durar ben poc, ja que una altra reacció local, comandada per un reaparegut Forcada (fins aquell moment zero punts), va igualar el partit a 44, obligant a demanar temps mort a un Borja Comenge que portava un emprenyament monumental per culpa de les pèrdues. “Estem perdent el partit nosaltres!”, els va cridar a la banqueta. L’esbroncada va fer efecte i un parcial de 0-7, després de dos robatoris consecutius de Simeón i Feliu, que van acabar en dos contraatacs culminats pel valencià i Demétrio, van donar de nou set punts d’avantatge (44-51), renda que pràcticament es va mantenir abans d’afrontar l’últim assalt (49-55). L’Actel, que notava la falta de punts d’un frustrat Nevels, va tornar a exhibir aquesta falta de regularitat que tant reclamava Comenge en la vigília. Llavors el Prat s’ho va jugar tot a una carta, la de Xavi Forcada, i va encertar-la de ple. Ell solet va anotar 14 (amb tres triples) dels 25 punts del seu equip en l’últim quart i el va portar a la victòria davant d’un Lleida que va apel·lar a la genialitat de Nevels, molt castigat per les faltes, a la recerca d’un miracle que aquesta vegada no va arribar.