Quin espectacle

L’Actel Força Lleida va presentar ahir la candidatura al play-off amb una victòria incontestable i devastadora sobre el Castelló (92-69), un dels rivals directes que pràcticament descavalca de la lluita. Amb l’excepció del primer quart, els de negre van firmar un partit pletòric, tant en defensa com en atac, batent el seu rècord d’anotació (92 punts) i valoració (113) de la temporada. Va ser tal la superioritat ahir dels lleidatans que Borja Comenge no va haver ni de demanar un temps mort.

Per primera vegada des de la seua arribada, Simeón va sortir en el quintet titular per dirigir les operacions d’un Actel que va entrar en el partit faltat d’intensitat en defensa i desencertat en atac.

Per primera vegada van superar els 90 punts i els 110 de valoració i van firmar la segona marca en rebots

Al contrari, el Castelló va exhibir un percentatge d’encert gairebé immaculat, cosa que es va traduir en avantatges clars per als de la Plana. Un 7-0 de sortida va encendre les alarmes en un quadre lleidatà en el qual només Mbaye veia amb certa claredat el cèrcol rival. Gràcies als seus vuit punts el Castelló no se’n va anar en el marcador i l’Actel va aconseguir que el desavantatge no excedís els sis punts, cinc al final del primer quart (20-25), gràcies a dos tirs lliures d’Alzamora amb el temps excedit.

Molt havia de canviar la imatge dels de negre si no volien patir un altre revés com el de fa sis dies al Prat de Llobregat. I vaja si va canviar. L’Actel va tornar al partit amb una altra cara, molt més intens, amb defenses d’anticipació i un atac més treballat i precís del que s’havia vist en el primer assalt. Un parcial de sortida de 8-0, amb dos triples consecutius de Feliu i Martí i una cistella de dos del del planter, va donar al quadre de Borja Comenge el primer avantatge en el marcador (28-25) i va obligar el tècnic castellonenc a parar el partit. Però ni amb aquestes Toni Ten va poder tallar la sagnia que els estaven infligint els de negre, deslligats amb transicions elèctriques, motivades moltes d’aquestes després de robar la pilota o tapar una acció rival.

Un tir lliure d’Herrera va ser el míser bagatge del Castelló en els primers 6 minuts i mig de segon període. En aquell moment l’Actel ja dominava per nou punts després de completar un altre de parcial, ara de 7-1, que donava un global de 15-1 (35-26). Però no va quedar allà la cosa. Malgrat arribar la primera cistella en joc dels castellonencs (35-28), els lleidatans no van treure el peu de l’accelerador i van continuar incrementant el seu avantatge fins als 16 punts amb què es va arribar al descans (48-32), completant un parcial de període estratosfèric de 28-7 i una valoració de 41 a -1. Déu n’hi do.

Però Comenge ja havia avisat la vigília que no s’havia de donar per mort el Castelló malgrat tenir un clar avantatge com el que tenien. El Palència ho va patir precisament la jornada anterior, que guanyant per 15 punts en el primer quart va acabar perdent. Tot just començar, cinc punts consecutius de Cabot van corroborar els temors, però l’Actel tenia ben apresa la lliçó i Nevels i Demétrio, aquest últim amb un triple, van posar les coses al seu lloc (53-37). Els lleidatans tornaven cada cop que rebien i anaven minant la moral d’un Castelló que per moments es va veure trasbalsat, impotent per parar el vendaval local.

Les diferències no van tardar a eixamplar-se, arribant a ser de 21 punts al final del tercer quart (72-51) després de sengles triples de Martí, de nou estel·lar com davant del Prat, i Nevels, aquest últim sobre la botzina, recuperant així el seu instint assassí després d’un gris partit al Prat i una primera part d’ahir desencertada.

Per si hi havia algun dubte de si el partit estava ja resolt, un parcial de 6-0 de sortida va elevar les diferències fins als 33 punts (78-51), la màxima del partit. Els set minuts que quedaven van ser tot un festival ofensiu dels de negre, al qual es va afegir Pablo García, un dels vinculats al Pardinyes que va fer el seu debut amb quatre punts. Un gran final de festa per a un estel·lar Actel i amb l’afició fent l’onada.