El Lleida, llançat

Imparable. Llançat. El Lleida, aquell equip fragil de la primera volta, manté en aquesta segona la seua transformació en equip candidat al play-off d’ascens, després de derrotar ahir per 2-1 l’Alcoià, el segon en la classificació. El Lleida va superar un equip ben treballat, que va disparar més vegades a porta que els de Siviero i que no va saber aprofitar l’últim quart d’hora en el qual va jugar amb un home més per l’expulsió de Javi Casares. Però el Lleida és, ara mateix, un vaixell llançat cap a les posicions de privilegi, tot i que encara té un considerable dèficit de punts per recuperar.

Però aquest Lleida es troba ara en estat de gràcia. Amb la victòria d’ahir, ja són set les que ha encadenat al Camp d’Esports. A la Lliga ja són tres victòries consecutives davant d’equips de la part alta de la classificació –Hèrcules, Vila-real B i Alcoià–. Ha puntuat en 12 dels últims 14 partits jugats, dels quals n’ha guanyat 9 i ja ha aconseguit en aquesta segona volta més punts, 23, dels que va sumar en tota la primera, 21.

Siviero afirma que darrere no hi ha sort, hi ha treball i més treball. Ahir ho va demostrar. Va jugar un partit magistral en defensa i va marcar dos gols davant d’un dels equips més sòlids del campionat. I ni tan sols l’expulsió de Casares el va pertorbar.

El Lleida va jugar un partit seriós davant d’un rival que té el segell personal que Toni Seligrat imprimeix als seus equips: pressió, agressivitat en defensa i aprofitar les seues ocasions. Però qui les va aprofitar ahir va ser el Lleida. Dos gols amb tres rematades entre els tres pals. L’Alcoià, un de dos. Números similars malgrat que en rematades desviades sí que va guanyar l’equip alacantí. Però això, en futbol, només serveix per alimentar les estadístiques. Compten els gols i el Lleida va ser letal en atac.

El dia en què tornava Pau Bosch, ovacionat per l’afició, que li va fer arribar tot l’afecte que sent per un dels seus, Seligrat va mantenir la mala ratxa com a visitant al Camp d’Esports. Va perdre amb l’Olímpic, va perdre amb l’Huracà i ahir va perdre amb l’Alcoià, un equip que, per cert, mai ha guanyat a Lleida en les seues tretze visites de lliga. El Lleida va marcar en la primera ocasió que va tenir. Javi López, que va firmar un gran partit, va servir a Casares perquè marqués amb habilitat l’1-0 al minut 13. Només la seua expulsió per doble groga va deslluir el gran partit del de Jerez.

L’Alcoià només va necessitar vuit minuts per tornar a equilibrar el marcador. López Silva va agafar una pilota a l’àrea, aprofitant un desajust defensiu, per superar per alt Campos. 1-1 i només havien passat 21 minuts. L’entrada de Pau Bosch al 29, en substitució del lesionat Mario Fuentes, va coincidir amb els millors moments del rival, que va disposar de tres ocasions consecutives (Torres en el minut 35, Gato en el 36 i Mariano en el 38), per posar a prova el Lleida Esportiu.

A la segona meitat, la mateixa història. El Lleida va marcar la primera que va tenir, amb gol olímpic, des del córner, de Javi López (2-1, 47’). I va aguantar bé fins i tot el quart d’hora que va jugar en inferioritat. És el que té un equip que va llançat.