Entrepussada dolorsa del Lleida

Potser no de manera irreversible, però sí que la derrota per 2-1 ahir a Son Malferit d’un Lleida lluny de la seua millor versió guanyadora de les últimes setmanes és important. I dolorosa, també perquè es va produir davant de l’At. Balears, un rival directe que ara l’iguala a la taula i, a més, frena de soca-rel la seua ratxa de resultats. Aquest pas enrere deixa l’equip a 8 punts de la zona de play-off, quan en queden 24 en joc.

En el mateix camp en el qual la temporada passada el Lleida d’Idiakez va agafar l’impuls decisiu, amb un gloriós 0-6 que el va portar amb safata cap a la promoció d’ascens a Segona A, els de Siviero van anar de més a menys, amb massa dubtes i vacil·lacions i, de nou, amb massa poques idees en atac per fer front a un rival superior que estrenava entrenador. Encara que Josico, que sí que va anar a la sala de premsa, no va poder asseure’s a la banqueta, al no tenir encara tramitada la corresponent fitxa. I encara bo que el Lleida va tenir sota els pals la millor versió d’Álvaro Campos, que, amb cinc magistrals intervencions, va evitar que els blaus –ahir de groc– acabessin golejats. Campos va treure mans d’or davant de Jurado (24’ i 47’), Tete (32’), Becchio (59’) i Fullana (68’) i encara Becchio, el millor dels locals ahir, va enviar una pilota al pal en el minut 40.

El Lleida només en va tenir una de clara, molt clara. Va ser al minut 3, quan un córner botat per Javi López va ser rematat per Noel, primer, i Cristian Alfonso, després, i entre Aulestina i Vallori van aconseguir rebutjar. Després d’això, res més. Dos rematades de Toño Vázquez (72’) i una altra de Nierga, ja en el temps afegit, són molt poc bagatge per a un equip que s’estava jugant el play-off en el partit. En canvi, l’At. Balears, encoratjat pel seu públic, va saber treure partit de les jugades d’estratègia.

Després d’un intent de xilena que va anar fora per molt poc, Xavi Hernández, l’exjugador del Lleida, va tirar amb picardia una falta (ningú va demanar barrera) que va passar entre els defensors lleidatans fins a un desmarcat Becchio, que va afusellar de prop un desbordat Campos. Quedaven vuit minuts més l’afegit per al miracle, que aquest cop no es va produir, perquè, dos minuts després, una rematada de Becchio es va estavellar a l’esquena d’un defensor lleidatà i va descol·locar Campos, que es va llençar cap a l’altre costat. Va reaccionar el Lleida, encara que fos amb un autogol del local David Prieto a l’intentar rebutjar una centrada de Doncel. Però el 2-1 no va passar d’anècdota. Els de Josico es van dedicar a perdre temps i matar el partit –el delegat de camp va ser expulsat per no donar una pilota perquè el Lleida servís de banda– amb dos canvis consecutius, mentre el Lleida s’embussava en les contres, tret d’una rematada de Nierga, en l’afegit, que va parar sense problemes Aulestia.