Messi surt al rescat

Un doblet de Leo Messi i uns altres dos gols de Luis Suárez i André Gomes, el primer que marca el portuguès amb la samarreta blaugrana, van donar al Barça una treballada victòria (4-2) davant del València, que es va avançar en el marcador i que no va perdre la cara al partit, tot i quedar-se amb un home menys just abans d’arribar al descans. Valuosíssim triomf dels blaugranes, que van haver d’anar a totes per aconseguir tres punts fonamentals per mantenir-se amb opcions de reeditar el títol de Lliga.

Va sortir Luis Enrique amb l’onze de la històrica remuntada davant del PSG i el Barça, conscient que continuar viu a la Lliga passava per guanyar tant sí com no el València, se’n va anar a buscar el partit des de l’inici. Tanmateix, en l’ànsia per arribar ràpid a la porteria de Diego Alves, els blaugranes, que semblen haver adoptat ja definitivament el 3-4-3 com el seu llibret de capçalera, van tornar a prendre massa riscos darrere. Voro no va plantejar el xoc per anar a buscar el Barça a dalt, com han posat de moda gairebé tots els equips que aquesta temporada visiten el Camp Nou. Va poblar el centre del camp, va posar els seus a defensar a prop d’Alves i va intentar sorprendre el Barcelona a la contra. Entre fogonada i fogonada blaugrana, ho va aconseguir.

Després de perdre’s el duel a Riazor per lesió, el brasiler va tornar per ser clau en la victòria

Luis Suárez, que va marcar l’1-1, va forçar el penal que va suposar l’expulsió de Mangala abans del descans

Va avisar el Barça primer amb una rematada a boca de canó de Luis Suárez que el porter del València va rebutjar, un xut desviat de Mascherano i un eslàlom de Messi que va acabar amb un xut que buscava la creu però que va marxar fora per poc. Carlos Soler va protagonitzar la primera ocasió visitant passat el quart d’hora: un xut sec després d’un mal rebuig de Piqué que va obligar a lluir-se Ter Stegen, que també va evitar el gol en una jugada de Munir, que tornava al Camp Nou. En el córner posterior, Mangala deixava mut el Camp Nou a l’elevar-se entre Rakitic i Busquets i rematar de cap amb un escorç impecable al fons de la xarxa, just abans de la mitja hora (0-1).

Però el Barça va tardar sis minuts a reaccionar. Neymar assistia Suárez en un servei de banda i l’uruguaià sorprenia tota la defensa visitant per creuar la pilota al pal llarg d’Alves (1-1). El punta charrúa, l’home de la primera meitat, estava tornant boig Garay cada vegada que agafava la pilota i també va ser l’encarregat de forçar l’expulsió de Mangala al tall del descans, quan va guanyar la posició al central francès i aquest no va tenir cap més remei que fer-lo caure abans que batés Alves per segona vegada.

Messi va guanyar la guerra psicològica a Diego Alves i va transformar el penal, però el València empataria, ja amb deu, en l’afegit, en un contraatac veloç executat per Munir, que va demanar perdó a la grada per marcar davant de la que fins fa res era la seua afició. Amb l’expulsió, Voro va sacrificar Orellana i va donar entrada a Abdennour en el descans per enfortir la defensa, conscient que la segona part seria una agonia per al seu equip i que el que tocava, en inferioritat, no era cap altra cosa que aguantar com fos l’empat.

Però en el segon acte va emergir un Messi estel·lar per sentenciar al conjunt xe. Una passada seua deixava sol Neymar, que disparava contra la bota d’Alves. En la jugada següent, l’astre argentí afusellaria el porter visitant per fer el 3-2. El crac de Rosario ja suma 25 gols a la Lliga. Quedaven encara 38 minuts de partit i va continuar atacant el Barcelona a la recerca de la sentència, però el València, fins i tot amb un menys, hauria pogut ficar-se en el xoc amb un parell de contres. En una, Ter Stegen l’hi va parar a Parejo i, en l’altra, Piqué l’hi va treure a Munir quan l’exblaugrana es preparava per batre el porter alemany.

Rafinha, Iniesta, Luis Suárez i Neymar –aquest últim amb diverses accions individuals i un llançament de falta a la creu– haurien pogut fer el quart. El partit ja no era d’anada i tornada, com en el primer acte. Havia perdut el vertigen per convertir-se gairebé en un monòleg dels blaugranes, que els faltava sort en la definició. Tot i així, el conjunt de Luis Enrique no les va tenir totes fins a l’últim minut, perquè el València, encara que molt just de forces, va intentar arribar als voltants de Ter Stegen fins al xiulet final, encara que sense perill clar.

Va ser en el 89 quan en una internada de Neymar per la banda esquerra, superant per velocitat Garay, el brasiler va servir una passada perquè el discutit André Gomes firmés el seu primer gol amb la samarreta blaugrana. Llavors, per fi, el Camp Nou va respirar alleujat. El Barça segueix en la pugna pel títol.