Mor Agustí Montal, el president que va fitxar Cruyff

Agustí Montal Costa, el que va ser president del Barça durant vuit anys, entre el 1969 i el 1977, va morir ahir a Barcelona a l’edat de 82 anys. Montal, fill d’Agustí Montal Galobart (també expresident del club blaugrana), era un conegut empresari tèxtil i economista que va tenir un paper essencial en el renaixement del Barça al final del franquisme. A més, va ser el responsable del fitxatge de Johan Cruyff com a jugador, amb què l’equip va guanyar la seua primera Lliga en catorze anys, la de la temporada 1973-74. També va portar Hugo Sotil i després Johan Neeskens en les primeres temporades en què es va permetre el fitxatge d’estrangers als clubs espanyols.

Montal, que era l’expresident viu més antic del club, va ser el responsable també de la construcció del Palau Blaugrana i de la pista de gel, així com de la introducció del nou himne del Barça, l’actual, compost per Jaume Picas i Josep Maria Espinàs. Va ser també el president de les noces de platí del club, el 1974.

Va protestar els arbitratges davant de la Federació pel ‘cas Guruceta’ i va propiciar que es fitxessin estrangers

Durant la presidència el club va accentuar la seua catalanització en els anys finals del franquisme. Va promoure un butlletí del club que va introduir la llengua catalana, va imprimir els carnets de soci en català i va ser cridat a l’ordre pel governador civil per haver utilitzat el català a la megafonia del Camp Nou. Va fer seu el lema “Més que un club”, que va utilitzar en la campanya de reelecció el 1973. També hi ha qui li recrimina que li donés dos medalles del club a Franco. Va deixar la presidència el 1977, i després d’una interinitat d’un any de Raimon Carrasco, va ser Josep Lluís Núñez el que en va prendre les regnes. Molts creien que Montal no tenia prou caràcter, però pocs mesos després de l’elecció es va posar a prova la seua fermesa. Va ser arran del famós penal assenyalat injustament per Guruceta el juny del 1970. Davant d’aquella flagrant injustícia, Montal es va queixar a les autoritats esportives assenyalant que formava part d’un conjunt de decisions que perjudicaven sistemàticament el club. Era la primera vegada que el club expressava formalment el seu disgust a unes autoritats que no estaven acostumades a cap protesta pública. El primer equip va guardar ahir un minut de silenci a l’entrenament.