Aferrats al somni

L’Actel Força Lleida estava obligat a guanyar i no va fallar. Va sumar una victòria imprescindible davant de l’Araberri (88-80) que almenys el manté amb opcions, encara que poques, de classificar-se per al play-off d’ascens. Els de negre van trencar una ratxa de tres derrotes consecutives recuperant la seua millor versió d’equip per continuar vius una jornada més. Borja Comenge va començar el partit traient a pista un quintet titular poc habitual, amb dos canvis, un d’obligat per la lesió de José Simeón, que ni es va vestir de curt, i un altre per decisió pròpia, Marc Martí, premiant així el gran final de campanya que està firmant. El del planter va deixar de sortida a la banqueta Leo Demétrio, una cosa que només s’havia repetit en dos ocasions, davant del Corunya i l’Ourense, aquest últim el mes de desembre passat.

El de Belianes va respondre a la confiança donada pel seu tècnic aportant punts (4) i rebots (4) per ser el més ben valorat de l’equip en el primer acte, i perquè l’Actel manés en el marcador, arribant als sis punts de renda (17-11). No va tardar el tècnic de l’Araberri a parar el partit al veure’s ja vuit punts a baix (19-11), després d’una cistella en transició de l’acabat d’aparèixer Demétrio. El parcial, que ja era de 7-0, no es va aturar aquí i es va prolongar dos punts més, per assolir els deu d’avantatge (21-11).

L’Actel va estar quasi sempre davant en el marcador amb rendes que van arribar a ser de fins a 17 punts

Amb només un base, Comenge va treure de bon començament el júnior Jordi Bergadà, que ja havia debutat jornades enrere, per donar descans a Rubín de Celis i el relleu no va alterar el joc local. Van mantenir la seua renda prop dels deu punts sense fer grans ostentacions davant un Araberri molt desencertat. El segon quart va arrancar amb el mateix guió, amb un Actel sòlid en els dos cèrcols i establint una altra màxima renda, ara de 12 punts (30-18), davant d’un quadre vitorià que vivia de les accions de Cvetinovic, autor de sis punts en els primers instants (34-27, m.15). S’havia superat ja l’equador del segon acte i cap dels dos equips havia estat capaç encara d’anotar un triple, amb uns percentatges lamentables (0 de 6 els lleidatans i 0 de 9 els bascos). Però va sortir a pista Miki Feliu i tot va quedar resolt. El manresà, que negocia la renovació, va endollar dos cistelles extra consecutives que, unides a dos tirs lliures de Nevels, van permetre a l’Actel recuperar els dotze punts de renda (42-30, m.17), obligant Arturo Álvarez a demanar un altre temps mort. Les seues directrius van reactivar l’Araberri i amb els seus dos primers triples van reduir el desavantatge fins al 49-40 del descans, després que els àrbitres anul·lessin una cistella vàlida de Demétrio sobre la botzina. Els col·legiats van tornar a ser protagonistes abans d’iniciar-se la segona meitat, ja que van tornar a pista amb 19 minuts de retard davant els xiulets del públic. Tot just posar-se en joc la pilota, l’Actel va situar una altra màxima diferència al marcador, 13 punts (53-40). Però el que semblava que havia de ser un passeig imminent, no ho va ser gràcies que l’Araberri li va endossar un parcial de 0-8 per situar-se a només cinc punts (53-48), el més a prop que estaria del rival. Va ser un toc d’atenció que va tenir la seua rèplica immediata amb la mateixa medicina, els triples, en concret dos que van firmar Sutina i Demétrio, que van tallar d’arrel la reacció vitoriana. A més, dos tirs lliures anotats per Rubín de Celis per l’antiesportiva de Buesa, la seua segona de la nit que li reportava la desqualificació, i una altra cistella del brasiler van completar un parcial de 10-0 que elevava la renda fins als 14 punts (62-48). Però el partit continuava viu al final del tercer període després d’una altra escomesa basca, que va deixar la diferència en nou (69-61).

Faltava la punta per no patir i aquesta vegada l’Actel va saber rematar la feina. Un triple afortunat de Nevels va mostrar el camí que van seguir Sevillano, Martí, de nou omnipresent, i Sutina, que va deixar sentenciat el duel amb un triple que establia una altra màxima diferència, ara de 16 punts, que va arribar a ser de 17. Amb el partit liquidat, Comenge va posar en pista els vinculats Bergadà i Rivas amb un altre del planter, Martí, per jugar els últims minuts ja intranscendents d’un partit en què l’Actel va recuperar la millor versió per mantenir viva l’esperança.