Crua realitat

No hi va haver segon miracle al Camp Nou, on el Barcelona, en l’últim partit europeu de Luis Enrique a la banqueta blaugrana, va empatar sense gols i va ser incapaç de remuntar el 3-0 que es va emportar de Torí davant una sòlida Juventus, que va controlar en tot moment el partit i mai va veure perillar el seu pas a les semifinals.

El Barça va ser este miércoles un equip molt diferent, amb més tensió competitiva, però amb això no en va tenir prou. El llast del partit d’anada va ser massa pesant i malgrat que ho va intentar de totes les maneres (vint rematades), els blaugranes no van estar gens encertats (dos xuts entre els tres pals). I és que els blaugranes, que a les seues files tenen el millor trident ofensiu del món, van ser incapaços de marcar ni un sol gol a la Juventus en 180 minuts. Ocasions no els en van faltar, tant a Torí com este miércoles al Camp Nou, però sense punteria.

Va descentrar els blaugranes amb la seua permissivitat, i va deixar d’assenyalar fins i tot un clar penal

Els que van pensar que el partit podia ser un calc del viscut fa més d’un mes davant del París Saint-Germain es van equivocar. Ni la Juve va jugar com els parisencs ni el plantejament d’Allegri va ser el d’Emery. Van anar a buscar els de la Juve el Barça des de l’inici. Van forçar les pèrdues dels blaugranes i es van trobar amb un àrbitre que va deixar jugar molt, la qual cosa va descontrolar inicialment l’equip de Luis Enrique davant un rival molt físic. El col·legiat holandès va ser desigual en les seues decisions, castigant en excés el joc blaugrana i sent permissiu amb l’italià. Ni una dura entrada de Pjanic a Messi, que va haver de ser retirat amb un tall a la galta, va ser suficient per treure una targeta, que sí que va veure Neymar per protestar la desmesurada entrada de l’exmadridista.

Recuperava la Juventus i sortia a la contra amb la velocitat de Dybala, este miércoles molt apagat, o de Cuadrado i tenia la referència d’Higuaín en atac. Aquest últim va ser el primer que ho va intentar abans de complir el primer quart d’hora de partit, però a partir d’aquest moment les coses van canviar. El Barça va començar a veure el camí. Busquets recuperava cada vegada més a prop del camp dels torinesos, el joc se centrava a la banda esquerra amb Neymar i Alba com a protagonistes, Messi va buscar la pilota i Iniesta també va reclamar la seua quota de protagonisme, este miércoles completant tot el partit.

Una rematada de Rakitic i una passada en diagonal de Messi sobre Alba que no va arribar per centímetres van ser els primers avisos, encara que qui més a prop la va tenir va ser l’argentí, que en la millor ocasió del primer temps va creuar massa la pilota amb Buffon ja batut (min.19). El primer gol, tan necessari per donar credibilitat a una segona remuntada històrica, no arribava.

Amb el pas dels minuts, la Juventus cada vegada ajuntava més les seues línies sobre la seua porteria i es prodigava menys en atac. El plantejament de pressionar a dalt d’Allegri havia desaparegut i tocava jugar a la italiana. El Barça tenia la pilota, però no generava gaire futbol més enllà de jugades amb més cor que cap, un mal símptoma per als locals que, a més, no estaven gens fins als metres finals, especialment Luis Suárez, que en els últims partits sembla haver perdut la seua voracitat.

D’altra banda, el desconcertant arbitratge de Kuipers va descentrar encara més el Barça, especialment Neymar. Abans del descans, Messi va tenir una doble ocasió al 31, però la Juve es va desemmandrir i va inquietar per mitjà d’Higuaín, que va rematar malament quan estava en molt bona posició (min.38). El quadre blaugrana va esgotar els últims minuts del primer assalt a la recerca del gol que li donés esperances per al segon, però no va arribar.

Els aficionats van acomiadar els jugadors amb una gran ovació malgrat l’eliminació europea

Consumit el primer capítol, el Barcelona sabia que necessitava alguna cosa més per intentar inquietar un rival amb molt ofici i que no es va descompondre en cap moment, amb una defensa sense gairebé escletxes ni errors. Així que Luis Enrique, com feia Johan Cruyff amb Alexanko, va ordenar a Piqué jugar pràcticament d’improvisat davanter durant molts minuts.

Però tampoc va fer efecte. En un error de Jordi Alba, Cuadrado va poder avançar el seu equip als cinc minuts de la represa, però tampoc va estar fi el colombià.

I a partir de llavors, Messi va capitalitzar tot el joc d’atac del Barça. El deu blaugrana va tenir tres bones ocasions, totes amb rematades des de fora de l’àrea que va estar a punt de sorprendre Buffon. La primera, en una associació amb Neymar el tret de la qual va sortir fregant el travesser; la segona, una falta des de la frontal que va sortir alta; i la tercera, una centrada amb el cap de Luis Suárez que Messi, amb la dreta, va enviar també per sobre del travesser.

Veient que era impossible marcar, Luis Enrique ho va posar tot en joc amb l’entrada de Paco Alcácer per Rakitic en el minut 58. Els blaugranes controlaven, arribaven, però es trobaven el mur plantejat per Allegri i quan el superaven no eren capaços d’afinar la seua punteria. Amb el pas dels minuts, el joc del Barcelona es va anar diluint. El guió del partit no va canviar en la recta final, amb els locals abocats sobre el camp contrari, la Juventus va tenir un parell de bones ocasions per emportar-se fins i tot la victòria, que hauria estat del tot injusta, com ho va ser el 3-0 de l’anada. Ni un penal clar per mà de Sandro no el va arribar a veure ni l’àrbitre ni els dos assistents.

Malgrat l’eliminació, que suposa l’adéu europeu del Barça en l’últim partit de Luis Enrique, l’afició va donar tota una lliçó i va acomiadar els seus jugadors amb una gran ovació i fent onejar les banderes. Ara toca refer-se perquè aquest diumenge l’equip es juga la Lliga al Santiago Bernabéu.

Apunts