Adéu en gran

L’Actel Força Lleida no jugarà finalment el play-off d’ascens que durant tantes jornades va merèixer. El gran últim quart d’ahir, en el qual va capgirar el partit i fins i tot va igualar el desavantatge de 16 punts amb l’Ourense, no li va donar per arribar amb opcions a l’última jornada, però s’acomiada en gran, amb una victòria de mèrit (78-66), la dissetena de la temporada, i amb una imatge i un punt d’honor que ha captivat una afició que ahir es va tornar a entregar als seus. L’Ourense, que en tenia prou amb la victòria per assegurar-se un lloc al play-off, va sortir amb l’scouting del rival ben après. Va armar una defensa d’ajuts sobre Nevels que va assecar per complet la seua producció en atac, no així en altres facetes, com el rebot (dos captures) o les assistències (4 passades), en les quals l’aportació del nord-americà va ser clau perquè el quadre d’Ourense no es desenganxés tot d’un plegat. Amb el seu referent negat davant del cèrcol, l’Actel es va embussar després del seu primer avantatge (6-5, m.3) i va encaixar un parcial de 2-10 (8-15) que va obligar Borja Comenge a parar ràpidament el partit. Fran Guerra era l’amo i senyor de la zona i feia estralls sota el cèrcol, ja fos anotant o forçant personals. Tot i així, els de negre van salvar els mobles en el primer quart gràcies als tirs lliures de Demétrio i a l’encert de Feliu, que de nou exhibia el seu idil·li amb el triple (14-18). En el segon assalt el Força Lleida va donar mostres de millora, aquesta vegada liderat per Marc Martí, potser el millor dels lleidatans, després de Nevels, en aquest últim terç de temporada. El pivot de Belianes va trencar l’Ourense des dels 6,75. El seu primer triple va permetre empatar el partit a 21 punts i el segon els va atorgar el segon avantatge (24-23). La primera cistella de Nevels, ja superat l’equador del segon quart, va mantenir els lleidatans al capdavant, però diverses imprecisions en atac i els triples de Kapelan van permetre a l’Ourense anar-se’n als vestidors amb una renda de tres gols (28-31).

L’objectiu de remuntar els 16 punts semblava complicat, però l’Actel, encara que anés a comptagotes, donava mostres de tenir recursos per competir de tu a tu amb el quadre gallec que, al contrari, amb poc aconseguia còmodes rendes. I en l’arrancada de la segona part va passar el segon. Una mala gestió de l’Actel, massa permissiu en defensa i desencertat en atac, on seguia desaparegut un Nevels ofegat per la defensa rival, va fer que els gallecs aconseguissin en un tres i no res el seu màxim avantatge en tot el partit, nou punts, gràcies a l’encert de Mitrovic i un 2+1 de Wright, en una infantil falta de Martí, que es va emportar l’esbroncada de Comenge en el temps mort. Però el de Belianes, ferit en l’orgull, va respondre immediatament amb un triple que trencava la mala dinàmica (33-39), just en la jugada en la qual es lesionava al turmell Sutina, que es va haver de retirar al vestidor. Una escomesa final dels de negre va estrènyer al màxim el partit (44-45) i va donar certa esperança per a un últim assalt en el qual es va desencadenar la bogeria.

Quan tot semblava sentenciat, l’Actel va firmar un parcial de 21-0 que li va donar esperances

Fos perquè l’Ourense veia impossible perdre per més de 16 punts, o perquè l’Actel volia acomiadar-se de la seua afició amb bon sabor de boca –en aquell moment el Palma estava guanyant per més de 20 punts el Prat–, el partit va fer un gir radical. Els lleidatans, com si estiguessin tocats per una vareta, els va començar a entrar tot el que llançaven, especialment a Sevillano. El del planter va encadenar cinc punts seguits, Feliu el va seguir amb un triple i Demétrio va completar un 10-0 de parcial que va obligar el tècnic gallec a parar el partit.Ni amb aquestes va poder parar el vendaval lleidatà. Sevillano i Feliu van continuar amb la seua exhibició particular i el parcial va arribar fins a un espectacular 21-0 (65-49). En aquell moment l’average estava igualat i l’Ourense trontollava. L’Actel va poder augmentar el seu compte però va errar i Fran Guerra, amb els tirs lliures, i Kapelan, amb un triple que va celebrar com si hagués guanyat la Lliga, van evitar que els lleidatans arribessin vius a l’última jornada. Tot i així, un comiat digne d’una gran temporada per a un equip que ara fa un any estava a la categoria de LEB Plata.