Un altre final màgic per al Lleida

El Lleida ho va tornar a fer. Deu últims minuts d’inspiració i eficàcia li van servir ahir per arreglar un mal partit i aconseguir una victòria vital de nou en el temps afegit, aquesta vegada davant del Sabadell, que van acabar derrotant per 3-2. El triomf, unit a les punxades dels seus rivals directes, manté l’equip amb opcions en tots els seus fronts, setè a la taula, en zona que permet disputar la pròxima temporada la Copa del Rei i a 5 punts del play-off, quan en falten 9 per disputar-se.

És la sisena vegada aquesta temporada que el Lleida suma tres punts en el temps afegit. Ho va fer a finals de la primera volta davant del Llagostera (2-1, amb gol de Cristian Alfonso en el 91) i, en aquesta segona volta ho ha repetit a l’Hospitalet (2-3, amb gol de Doncel en el 92); davant de l’Ebro (1-0, amb gol de Cristian Alfonso en el 91); davant de l’Hèrcules (1-0, amb gol de Nierga al 93); a Vila-real (0-1, amb gol de Miki Muñoz en el 93) i, ahir davant del Sabadell, amb un gol de Cristian Fernández al minut 91, que completava el doblet de Javi Casares per certificar un triomf d’or.

La victòria, que manté l’equip amb opcions en tots els seus objectius i que li permet situar-se a la setena plaça

El Lleida segueix viu, aspira a tot en les tres últimes jornades –encara que el play-off és molt difícil–, però de nou va mostrar dos cares molt diferents. Va tornar a sortir al camp amb una preocupant falta d’intensitat, una cosa per a la qual Gustavo Siviero no troba solució i es va retirar al descans en desavantatge, 1-2. A la segona meitat va tenir una mica més de presència en les proximitats de l’àrea, davant d’un Sabadell que lluita per no baixar i que defensava el marcador amb ordre. I en els últims 10 minuts, l’equip va tornar a entrar en tràngol. Va tancar el seu rival darrere i va anotar dos gols que van capgirar el marcador (3-2). L’inici va tornar a ser decebedor. Més enllà de les paraules tòpiques i les declaracions de bones intencions que els jugadors pronuncien en l’única compareixença setmanal de la plantilla davant dels mitjans, també parlen poc al camp.

Veient-lo en les últimes jornades, amb tan poca intensitat, sembla mentida que es tracti d’un equip amb aspiracions. I el potencial, el té, perquè encara que sigui amb comptagotes, ho demostra.

El Sabadell va aconseguir el comandament del partit des del principi i seues van ser les primeres ocasions i el primer gol, marcat per Jordan Sánchez en el minut 17. Casares, el millor jugador de l’equip en aquests moments, va empatar al 30 (1-1), però Juanjo Ciércoles va marcar l’1-2 amb el qual es va arribar al descans en el minut 39.

El Lleida va posar una marxa més en la segona part, en la qual el Sabadell només va tenir una oportunitat clara, i va accelerar a fons en els últims deu minuts, en un altre final màgic que, a més d’alegria, provoca estupefacció, per la doble cara de l’equip, en els pocs aficionats que van al camp. Casares va empatar (2-2) en el minut 84 i, al 91, l’èxtasi, amb el 3-2 de Cristian Fernández.