El somni segueix viu

Aquesta vegada no es va haver d’apel·lar a l’èpica perquè el Lleida pogués continuar somiant amb el play-off. Ahir, en un desèrtic i ventós Municipal Costa Brava de Palamós, els de Gustavo Siviero es van ajustar a un guió més lògic i, amb un delicat primer temps –del milloret que s’ha vist als blaus en tota la temporada–, van superar el Llagostera (0-1). Van sentenciar primer amb un gol d’oportunisme de Marc Nierga (11’) i van saber aguantar després les escomeses d’un Llagostera que va confirmar per que encara lluita per assegurar la permanència a la Segona B després del seu descens, l’exercici anterior, des de la Segona divisió A. El Lleida, repetint alineació –amb l’únic canvi d’Albisua entrant per Valiente–, només ho va passar malament en els primers compassos, en els quals el Llagostera va arribar un parell de vegades amb una bona rematada de Manel (8’) a què responia Campos amb una encertada parada i ràpidament va arribar el gol blau. Va ser en una bona jugada per banda esquerra entre Cristian Gómez i Quintillà, amb centrada passada a l’àrea i excel·lent cop de cap en planxa d’Òscar Rubio, al qual va respondre Moragón amb una gran parada, però el seu rebuig va anar a peus de Marc Nierga, que no va perdonar. Amb el 0-1 es va envalentir el Llagostera, que va intentar atacar però sense gaire encert. El Lleida no va acusar aquesta pressió, ni tan sols després de la lesió d’Andriu, que va haver de ser substituït per Toño Vázquez (20’). Casares (21’ i 30’) va tenir el gol a les botes, però la primera rematada va marxar alta i la segona va ser desviada a córner pel porter local. El Llagostera, que va tornar a prémer l’accelerador en el tram final, va tenir les seues opcions en un bon xut de Pitu (42’) a què Campos va tornar a posar una mà providencial i abans ja l’havia tingut en una ocasió de Manel (24’), que no va aconseguir rematar un bon servei de Maynau. A la segona meitat van canviar les tornes. El Llagostera va sortir una mica més agressiu buscant la remuntada, però, coses del futbol, va ser quan menys perill va crear. El Lleida va començar a jugar amb el cap i, sense renunciar a l’atac, va saber protegir millor la defensa. El cert és que amb prou feines va passar per moments de patiment en tota la segona meitat. És més, va ser el Lleida qui hauria pogut matar el partit. Casares (49’) no va arribar a una gran assistència de Nierga després d’un robatori del davanter a la frontal de l’àrea i el porter Moregón va saber posar la mà per enviar la pilota a córner en un centrexut enverinat d’Òscar Rubio. I encara hi va haver una rematada des de fora de l’àrea de Miki Muñoz, ajustada al pal. Fins i tot l’àrbitre, en el seu únic error apreciable, no va voler veure un més que possible penal a Casares que, per a súmmum, el va transformar en una suposada piscina del lleidatà que, a més, va veure la cartolina groga pel presumpte engany al col·legiat. El Llagostera tan sols va entreveure la possibilitat de l’empat en una rematada de l’acabat de sortir Manu Gavilán, desviada. Això sí, hi va haver incertesa després de la lesió de Casares, que va abandonar el camp en llitera i va deixar el Lleida en inferioritat en els quatre minuts d’afegit.