Kilian Jornet: "Vaig veure una posta de sol espectacular a l'Everest"

El lleidatà Kilian Jornet, que va assolir la passada matinada el cim de l’Everest a través de la cara nord de la muntanya sense l’ajuda d’oxigen i cordes fixes, va declarar que durant la pujada, en la qual ha establert una nova marca de velocitat de 26 hores, va veure "una posta de sol espectacular". Kilian va arribar al cim a través de la cara nord de la muntanya més alta del món (8,848 metres) seguint la ruta tradicional i, a causa de la seua concepció purista de l’alpinisme, amb el material més lleuger possible i sense cap tipus d’ajuda d’oxigen i cordes fixes.

L’esportista va començar el desafiament al campament base de l’Everest, a prop de l’antic monestir de Rombuk (5.100 metres), i 26 hores després, des del campament base avançat a 6.500 metres, va confirmar l’ascens. "Pujar al cim de l’Everest sense cordes fixes no és una cosa que es pugui fer tots els dies. Vaig veure una posta de sol espectacular i finalment, a mitjanit, arribava al cim. Estava sol però veia llums de frontals tant al vessant nord com en la sud d’expedicions que començaven l’ascens. De seguida vaig començar a baixar, per poder arribar el més ràpidament possible a l’ABC," va comentar Kilian, en un comunicat.

"Fins que vaig arribar a 7.700 metres em sentia bé i estava anant d’acord a la meua planificació, però allà vaig començar a sentir mal d’estómac. Suposo que a causa d’un virus estomacal. Des d’allà m’he mogut lentament i parant cada parell de passos per recuperar-me. Tanmateix, vaig fer cim a mitjanit", confessa l’esportista.

A causa d’aquesta indisposició, Kilian Jornet va triar per concloure l’intent romandre al campament de base avançat i no tornar Rongbuk com estava planejat.

Abans de l’Everest, Kilian Jornet havia passat dos setmanes en un altre vuit mil, el Cho Oyu, en què va coronar els seus 8.200 metres. "En quatre setmanes hem fet dos cims de vuit mil, així que l’aclimatació que hem fet sembla que funciona. Hem estat entrenant en hipòxia unes setmanes abans i vam anar a aclimatar els Alps abans de vindre", va confessar Kilian.

"Aquest tipus d’aclimatació expres sembla funcionar i el cos es fatiga menys i per tant arribem més forts el dia del repte", va dir Kilian, que va explicar les seues sensacions en l’ascens. "Era important arribar fresc als 8.000 metres si volia tenir oportunitats de fer cim. Per això, sabia que en la primera part havia d’anar regulant i guardant forces per a la part final", va explicar.

Amb l’Everest, Kilian Jornet culmina el seu projecte personal Summits of My Life (Cims de la meua vida) que li ha permès viatjar per tot el món intentant establir rècords d’ascens en algunes de les muntanyes més icòniques del planeta. Va començar a la serralada del Mont Blanc el 2012 i des d’aleshores ha escalat muntanyes a Europa (Mont Blanc i Cervino), a Amèrica del Nord (Denali) i a Amèrica del Sud (Aconcagua).

Aquesta és la segona vegada que intentava l’ascens a l’Everest, ja que l’expedició es va haver de posposar el setembre del 2016 a causa de les males condicions meteorològiques.

Per al repte de l’Everest, Kilian Jornet ha estat acompanyat per Sébastien Montaz-Rosset, guia de muntanya i cambra|càmera de l’expedició.