Kilian corona l'Everest

El lleidatà Kilian Jornet, de 29 anys, va coronar la matinada de diumenge a dilluns l’Everest, la muntanya més alta del món amb 8.848 metres, convertint-se així en el primer alpinista a aconseguir-ho per la cara nord sense utilitzar oxigen embotellat ni cordes fixes i en una sola i única temptativa. Kilian va arribar al cim a través de la cara nord de la muntanya seguint la ruta tradicional i, a causa de la seua concepció purista del muntanyisme, amb el material més lleuger possible i sense cap tipus d’ajuda d’oxigen ni cordes fixes.

L’ultramaratonià i muntanyenc lleidatà va tornar a posar-se al límit amb èxit, amb una expedició minimalista que el va portar des del monestir de Rongbuk (l’últim lloc habitat al peu de la cara nord, a uns 5.100 metres d’altitud, i a prop del camp base, a 5.181 m) al cim, i de tornada al camp base avançat (6.492 m), en 38 hores: 26 del monestir al cim, considerat el temps més ràpid conegut, i unes altres 12 fins al camp base avançat.

“Pujar al cim de l’Everest sense cordes fixes no és una cosa que es pugui fer cada dia”, va indicar

El repte de Jornet era acabar al monestir de Rongbuk, però no va poder completar aquest tram, una zona molt incòmoda i dura, pedregosa i amb trams de gel, a causa de problemes estomacals. Encara així, va invertir menys de dos dies en un viatge d’anada i tornada que en condicions normals ocupa quatre jornades entre pujar i baixar.

Els rècords d’ascensió i descens a l’Everest es registren, sobretot, a la cara sud. El 24 de maig del 1996, l’italià Hans Kammerlander va aconseguir l’ascensió més ràpida des del camp base avançat de la cara nord: 16 h 45 min. La major part del descens la va realitzar sobre esquís i va totalitzar 23 h 30 min. Molts registres són propietat dels xerpes, els senyors d’aquestes altures.

“Fins als 7.700 metres, m’he trobat molt bé i avançava segons la planificació prevista, però a partir d’aquest punt m’he començat a trobar malament, suposo que per un virus estomacal. Des d’allà, he avançat molt lentament i havia d’anar parant cada poc, fos amb vòmits o amb rampes. Malgrat tot, em trobava bé en altura i he decidit continuar. Finalment, he fet cim a mitjanit”, va assenyalar Jornet poc després de descendir. A causa de la indisposició, va optar per donar per acabada la temptativa al camp base avançat, en lloc de baixar fins al camp base, com estava previst inicialment.

El muntanyenc de Bellver de Cerdanya, que intentava l’aventura al cim del món per segona vegada (l’any passat va haver de desistir a causa de les males condicions meteorològiques), va reconèixer que “pujar al cim de l’Everest sense cordes fixes no és una cosa que es pugui fer cada dia. He vist una posta de sol espectacular i, finalment, a mitjanit, arribava al cim. Estava sol, però veia llums de frontals tant en el vessant nord com en el sud d’expedicions que començaven l’ascens. De seguida he començat a baixar”.

L’ultrafondista de Bellver és el quart lleidatà a trepitjar el cim del món Francisco Gan, Araceli Segarra i el malaurat Juanjo Garra eren els tres lleidatans que fins aquest dilluns havien coronat el cim més alt del planeta. El primer a aconseguir-ho va ser Francisco Gan, militar de professió, que el maig del 1992 ho va aconseguir integrat a una expedició civicomilitar. La segona representant del muntanyisme lleidatà que va coronar els 8.848 metres del pic més alt del món va ser Araceli Segarra, que ho va fer l’any 1996, ascendint per la cara sud per convertir-se en la primera dona espanyola a aconseguir una tal gesta. L’últim que ho havia aconseguit va ser l’any 2000 Juanjo Garra, que el 2013 moria al Dhaulagiri.