Mor Emili Vicente quan anava en bicicleta a Andorra

Emili Vicente, ex entrenador del Lleida Esportiu, ha mort aquest dijous al matí a la carretera de Canòlich en direcció al Coll de la Gallina, a Andorra, mentre anava en bicicleta.

Segons la policia andorrana i a l'espera del que digui l'autòpsia, Emili Vicente, de 52 anys, hauria patit una indisposició mentre pujava per la carretera de Canòlich i no hi ha hagut cap altre vehicle implicat.

Els serveis d'emergència han rebut l'avís a les 10.40 hores de matí.

L'INEFC de Lleida, d'on era professor Emili Vicente, ha convocat un acte d'homenatge aquest divendres, a les 12.00 hores, al camp de futbol de les seues instal·lacions a la Caparrella.

L'ÚLTIM ENTRENADOR DE LA UNIÓ ESPORTIVA LLEIDA Emili Vicente, que actualment entrenava el FC Andorra, va ser l'últim entrenador de l'extinta Unió Esportiva Lleida la temporada 2010 i el primer de l'actual Lleida Esportiu.  Abans, entre el 2003 i el 2008, havia dirigit el CF Balaguer.  Com a jugador, va estar a les files de la UE Tàrrega les temporades 94/95 i 95/95, després va anar al Gavà i va tornar al Tàrrega la 97/98 per passar la campanya posterior al Balaguer. Emili Vicente va nàixer a la Seu d'Urgell, on residia actualment, i era professor de l'INEFC a Lleida. La primera imatge que queda en el record de l'etapa d'Emili Vicente com a entrenador del Lleida és que va donar una estabilitat esportiva tan necessària com a impensable en trobar-se amb una època molt convulsa institucionalment i econòmicament en el Camp d'Esports, que va acabar amb la desaparició i liquidació de la UE Lleida i el naixement del Lleida Esportiu, enmig d'un galopant deute i nòmines impagades. Emili va arribar la temporada 2008-2009 sota la presidència de Nacho Rivadulla i amb Tatxo Benet com a màxim accionista. Va ser el gir radical d'austeritat que va iniciar la UE Lleida, ja en temps de Rivadulla, però que no va servir de res davant de l'enorme deute acumulat. Emili responia a un perfil de tècnic modest, lleidatà i exjugador del club, que confiava en els joves i que havia fet un gran treball a Tàrrega i Balaguer. Se li demanava que apostés pel planter a causa de les retallades pressupostàries dràstiques que va emprendre, encara que ja tard, el club. En aquesta primera campanya l'equip va quedar vuitè a només 5 punts del play off d'ascens. En la segona temporada és quan es patiria més ja que l'equip va estar sempre en descens o en zona de perill, però va acabar onzè i salvat còmodament, malgrat que l'equip va arrossegar moltes nòmines impagades. A la tercera campanya, ja amb Anabel Junyent, Emili va assistir al concurs de creditors i a la desaparició de la UE Lleida. Encara així va acariciar el play off d'ascens, com en l'última temporada en què sota el nom de Lleida Esportiu va lluitar fins al final per entrar.