Messi regala una altra Copa

El Barça va fer bons els pronòstics i va aixecar el vint-i-novè títol de Copa del Rei de la seua història al Vicente Calderón davant d’un combatiu Alabès, que va aguantar fins que Leo Messi va voler fer-se seua una altra final just abans del descans, on el quadre culer va posar el 3-1 que va acabar donant la tercera Copa blaugrana seguida d’una era Luis Enrique que es va acomiadar maquillant la temporada. El tècnic asturià va posar fi als tres anys a la banqueta amb el seu novè títol de tretze possibles –un bagatge gens menyspreable– i el primer de la temporada –més enllà de la Supercopa espanyola–, gràcies al desplegament de Messi davant d’un Alabès que va lluitar fins al final.

En un estadi que no es va omplir, el comiat en partit oficial de mig segle i catorze finals del torneig del Vicente Calderón, el Barça va complir els pronòstics. Una vegada més en la temporada culer, Messi va acudir al rescat. El 10 va marcar el primer gol, va dibuixar el segon i va inventar el tercer d’una primera meitat digna del comiat del Calderón. Els de Luis Enrique van gaudir de la possessió però l’Alabès va mossegar a la contra i un xut al pal d’Ibai va ser el primer ensurt de la nit a la mitja hora. Aquesta acció va enrabiar Messi, que es va plantar poc després a la frontal per obrir la llauna amb la seua esquerra d’or després d’una combinació amb el seu soci i amic Neymar.

Obre la llauna amb un gol al combinar amb Neymar, inicia la jugada del segon i assisteix en el tercer

El defensa tarragoní va tornar a jugar un partit tres mesos després de patir una greu lesió

El cop no va fer cedir a un Alabès que va fer el més difícil, empatar als tres minuts amb un golàs de Theo Hernández de falta per no sortir del partit. L’eufòria del gol, tanmateix, va despistar la concentració del quadre basc, que va encaixar el 3-1 en un tres i no res. Això és el que va tardar el Barça a muntar la contra del 2-1, rematada per Neymar, i Messi al regatejar tres rivals per filtrar una passada impossible a Alcácer. Messi va emular Messi una vegada més, com en aquell gol de la final de Copa fa dos anys davant de l’Athletic, i va reclamar el tron coper amb 45 minuts al davant.

Fa 16 anys a Dortmund, els nois de José Manuel Esnal Mané, extècnic de la desapareguda UE Lleida, no es van rendir i tampoc no ho va fer ahir al Calderón la revelació aquesta temporada. L’Alabès, novè a la Lliga en l’any del seu ascens a Primera, va competir com mereixia la segona final de la seua història, però no va trobar escletxa en el seu prestigiós rival. El Barça, obligat a guanyar per alleujar amb un títol la transició de l’era Luis Enrique, va tenir paciència davant del mur vitorià i va créixer a poc a poc, sempre de la mà de Messi.

L’argentí va desembussar el Barça amb les seues passades en diagonal a l’esquena de la defensa rival i Neymar va ser l’únic que va provar l’un contra un. La fórmula de tot l’any, sense un centre del camp fiable encara que amb Iniesta deixant bons detalls. La lesió de

Mascherano

als set minuts va obligar Luis Enrique a improvisar André Gomes com a lateral dret i el portuguès, per enrarir encara més el seu any, va jugar potser el seu millor partit. Malgrat el domini, el primer a avisar va ser l’Alabès de la mà d’Ibai, que després d’un error de Piqué va tenir el 0-1 que van evitar entre Cillessen i el pal. No li venia malament al Barça que s’estirés el seu rival i com a rèplica va arribar una ocasió d’Alcácer, desviant un xut d’Iniesta, i el gol de Messi. El 10 va anotar el seu cinquè gol en Copa recolzant-se en Neymar a la frontal.

L’afició vitoriana va ser la primera a reaccionar i d’allà, el seu equip. Theo, que potser va jugar el seu primer clàssic, ja que el seu fitxatge amb el Reial Madrid sembla un secret a veus, es va lluir de falta directa a l’escaire per evitar l’enlairament blaugrana (1-1). La ribera del Pomares, que tantes grans nits ha viscut en els seus més de 50 anys de casa blanc-i-vermella, gaudia d’un comiat en gran. L’adrenalina va ennuegar un Alabès que va permetre les carreres de Neymar i Messi pensant ja en la segona part. L’argentí, acaparant la defensa rival, va trobar André Gomes i el portuguès va fer la passada de la mort al brasiler (2-1). Encara capbaix, l’Alabès va haver de suportar l’obra d’art de Messi, des de la banda dreta i regatejant a discreció, que va donar el tercer a Alcácer. L’Alabès, tocat però no enfonsat, va buscar la reacció a la segona part, amb els papers intercanviats. El Barça va començar més amunt, amb Alcácer perdonant una altra gran jugada de Messi, però va acabar tancat buscant sentenciar a la contra. La calma del resultat va permetre la reaparició d’Aleix Vidal tres mesos i mig després de la seua lesió, precisament davant de l’Alabès. Va sortir quan ja era pràcticament campió el Barça, un equip ara com ara irregular, però ple de talent. I amb Messi, el futbolista més decisiu del món; ahir una vegada més, per liderar l’enèsim títol del club blaugrana en els últims temps i alleujar, alhora, una temporada per sota de les expectatives i ja pensant en el futur, que arrancarà demà amb l’anunci de Valverde com a entrenador.