L'ICG Lleida torna a Europa

L’ICG Software Lleida tornarà a Europa la pròxima temporada després de guanyar aquest diumenge a la pista del Vilafranca per 2-4 i assegurar-se matemàticament la novena posició de l’OK Lliga, l’última que dóna dret a jugar la Copa CERS. L’ICG, que ara fa un any aconseguia una dramàtica permanència en l’última jornada, ha donat un tomb a la situació aconseguint un dels dos grans objectius que s’havia marcat. El primer, la Copa, es va esfumar pels pèls, però no va fallar en el segon i tornarà a competir a Europa per tercera vegada, després de fer-ho la 2002-03 i la 2013-14.

Després de la derrota de dissabte de l’Alcoi, l’equip d’Albert Folguera tenia dos match balls per classificar-se per a la Copa CERS, però va treure el seu bitllet europeu de bon començament. El partit va començar amb el quadre barceloní portant la iniciativa i l’ICG ben posicionat en defensa i buscant el contraatac, una arma que aquest diumenge va ser letal.

Els locals, als quals només valia guanyar per arribar amb opcions de salvació a l’última jornada, van tenir una primera ocasió al minut de joc, però el tret de Rubén Fernández el va aturar Lluís Tomàs, que aquest diumenge va ser una muralla. La rèplica va arribar tres minuts després en una contra portada pel seu germà Andreu, que es va aprofitar d’un error defensiu per plantar-se sol davant d’Arellano, encara que va creuar massa la bola una vegada superat al porter. Va ser la millor ocasió d’un ICG que va jugar a veure-les venir i, en ocasions, mancat de tensió. El Vilafranca no va desistir en el seu afany i va disparar des de totes les posicions possibles, però es va trobar sempre amb un Lluís Tomàs ben posicionat. L’entrada de Borja López i Darío Giménez, que van començar el partit a la banqueta, va semblar donar més estabilitat al joc de l’ICG, que superat l’equador de la primera meitat va aconseguir batre Arellano. Va ser en una magistral jugada personal de Cañellas, que va cedir a Andreu Tomàs perquè el pallarès, situat al segon pal, empenyés la bola per fer pujar el 0-1.

El gol va deixar una mica tocat el Vilafranca, que hauria pogut encaixar el segon en dos accions d’Andreu gairebé consecutives que va desbaratar Arellano. A l’altra porteria, el seu germà Lluís continuava mantenint la porteria a zero amb grans parades. En els minuts finals, no obstant, la pressió barcelonina va donar els seus fruits i Vázquez va restablir la igualada (1-1) faltant 35 segons. Encara va tenir temps Darío Giménez de forçar una falta directa que el mateix no va aconseguir transformar.

A la segona part, l’ICG va sortir decidit a sentenciar la seua classificació i Rodero, després d’una gran jugada de Trilla, tornava a posar davant els llistats. Andreu Tomàs, l’home del partit al costat del seu germà, podia haver sentenciat però va topar amb Arellano, al qual poc després batria des del punt de penal per a un clar 1-3. A partir de llavors, l’ICG va jugar a controlar la bola i armar el contraatac. En un, Cañellas va tenir la sentència, però del possible 1-4 es va passar al 2-3 en una jugada de fortuna de Vázquez, que es va aprofitar d’un rebuig de Lluís Tomàs.

Els jugadors llistats no van notar el cop i Andreu Tomàs, després que Darío Giménez fallés la seua segona falta directa, va tornar a posar dos gols de marge en una jugada personal (2-4). El Vilafranca va jugar llavors a la desesperada i va cometre un altre penal, que aquesta vegada no va aconseguir marcar el pallarès. La tensió va anar creixent amb el pas dels minuts, especialment en el si del Vilafranca, i es va entrar en els últims tres minuts en què hi va haver de tot menys joc, que va estar diversos minuts aturat per targetes blaves i l’expulsió del capità local Galán per protestar. El Vilafranca encara va tenir l’opció de reduir diferències amb una falta directa, però Vázquez la va fallar amb 45 segons per disputar-se. Ja no hi va haver temps per a més i l’ICG Lleida va segellar l’anhelada classificació europea per tercera vegada en tota la seua història, condemnant també el Vilafranca al descens a Primera divisió. Els llistats, apel·lant al fair play, no ho van celebrar sobre la pista per respecte a un rival que acabava de perdre la categoria.

“Ens feia molta il·lusió tornar a Europa i el club i la ciutat s’ho mereixen” Albert Folguera era aquest diumenge un home feliç després d’aconseguir un dels grans objectius que perseguia des de la passada campanya. “Ens feia molta il·lusió tornar a jugar una competició europea i estem molt contents d’haver-ho aconseguit. És un assoliment molt important que ens allibera de la pressió que teníem. El club i la ciutat es mereixen tornar a Europa”, va sentenciar el tècnic llistat, que va lloar el gran joc dels seus en un partit que no era gens fàcil de jugar pel que hi havia en joc, tant per als uns com per als altres. “Sabíem que ells anirien a totes perquè s’hi jugaven continuar vius, però hem sabut gestionar la situació molt bé. Hem jugat de forma seriosa i molt concentrats durant tot el partit i això al final ha sigut clau per aconseguir la victòria”, va comentar. Folguera també va reconèixer que no havien celebrat la classificació a la pista per respecte al rival. “Acabaven de baixar i no hauria estat gens bé celebrar-ho a la pista. S’ha de ser respectuosos amb el rival”, va apuntar el tècnic. D’altra banda, l’Alcoi, que amb la victòria d’aquest diumenge de l’ICG s’ha quedat fora de les competicions europees, s’ha interessat pel fitxatge d’una de les joves promeses del club llistat, el del planter Roc Llisa. Veurem què passa. No hi ha res segur de moment i haurem de parlar”, va reconèixer en aquest sentit aquest diumenge el president llistat, Enric Duch.