Adéu a dos referents de l'hoquei lleidatà

Carles Trilla i Lluís Rodero jugaran dissabte que ve davant del Reus l’últim partit com a professionals de l’hoquei sobre patins. La decisió, meditada i presa ja fa mesos, la van anunciar aquest dimarts tots dos jugadors en una emotiva roda de premsa, en la qual cap dels dos va poder reprimir les llàgrimes recordant tot el que han viscut durant les setze temporades en què han defensat “el club de la nostra vida”.

Els dos jugadors, que van ser acompanyats per les respectives parelles i bona part de la junta directiva, pengen els patins en un acte de sensatesa, per donar l’alternativa als que darrere van trepitjant fort. “No hauria estat just, sinó egoista per la nostra part, allargar la carrera un any més o dos i privar la gent de baix d’aquesta oportunitat, i més sabent que hem deixat el club en una bona posició”, va afirmar Trilla, de 35 anys, que es va emocionar al recordar els seus.

“He tingut la sort que allà on he anat he tingut la família al costat. Any rere any, parlant amb l’Albert (Folguera), et vas adonant que ja havia arribat el moment, que la gent prem per baix i què millor aquest any amb la classificació per a Europa. És la llei de l’esport, les coses acaben i ara seré un aficionat més donant suport des de la grada”, va asseverar el mollerusenc. Rodero, de 36 anys, també va pensar en la base per prendre aquesta decisió.

Cap dels dos va poder reprimir les llàgrimes recordant els seus anys al club

“Hem de deixar pas a gent jove, amb la qual també treballem i que es mereix tenir la seua oportunitat. Tant de bo tots puguin disfrutar igual que ho hem fet nosaltres i puguin arribar a l’OK Lliga. Aquest seria el meu somni”, va apuntar el jugador de les Borges Blanques, que més que els assoliments esportius, que són innombrables, es queda “amb els amics que he fet”, amb una menció especial per a la seua esposa, la jugadora de l’Associació d’handbol Emma Precup.

“El Llista m’ha donat moltes coses, però la més important és haver pogut conèixer la meua dona aquí al pavelló, amb la qual he format una família, que és el millor partit de la meua vida”, va dir amb la veu entretallada i amb llàgrimes als ulls. “És un dia especial per a mi. No és un moment fàcil però havia d’arribar, i quina millor manera de deixar-ho que amb l’equip classificat per a Europa”, va afegir Rodero.

Els dos també van tenir un emotiu record per als que ja no hi són, amb especial menció per al pare dels germans Andreu i Lluís Tomàs, “el nostre hooligan”, com l’anomenaven.

El club retirarà els dorsals i penjarà les samarretes a l’Onze de Setembre El president del Llista, Enric Duch, va anunciar que cap altre jugador del club portarà els dorsals 2 (Trilla) i 8 (Rodero), les samarretes dels quals es penjaran dissabte vinent al sostre del pavelló Onze de Setembre “com a exemple per a tots els que pugen de la base. Que tots els nens, des del júnior fins als més petits, cada vegada que vinguin a entrenar-se vegin els seus noms i això els animi a arribar fins on han arribat ells”, va apuntar Duch. I va afegir: “Potser el club hauria desaparegut si ells no haguessin estat involucrats en el seu dia, responent sense importar-los el tema econòmic sinó el sentiment del color que els fa grans.”

Trajectòries

El club els vol per a la base El d’aquest dimarts dimarts no va ser un adéu sinó un f ins després, ja que, com va assegurar el president del club, Enric Duch, “espero tenir-los lligats al club durant molts anys, perquè dos persones així no es poden deixar escapar. No volem que se’n desvinculin. Són dos estendards del club i si ara som on som, és en gran part gràcies a ells, a la seua implicació i responsabilitat”.