Tribut en família

El Dream Team que a les ordres de Johan Cruyff va conquerir el 20 de maig del 1992 la primera Copa d’Europa del FC Barcelona, superant a l’antic Wembley la Sampdoria, va tancar ahir l’homenatge pel 25 aniversari amb un partit entre els membres d’aquell equip històric davant veterans del Benfica, en un Camp Nou que va presentar una pobra entrada, amb poc més de 28.000 espectadors a les grades.

Rememorant els orígens d’aquell equip, deixant clar que el rondo va ser la figura amb la qual Cruyff va canviar el Barça per convertir-lo en el Dream Team, l’equip dels somnis que va portar el club al més alt nivell va començar un homenatge que va culminar amb el duel de l’equip dels Ronald Koeman, José Mari Bakero, Pep Guardiola o Hristo Stóitxkov davant el combinat del Benfica, últim rival abans de la històrica final. Vestits amb una rèplica d’aquella samarreta taronja amb la qual van entrar en la història del club, el Dream Team va tornar a calçar-se les botes per reviure aquella època de futbolistes, amb molts d’ells ara entrenadors com Koeman, Guardiola o Eusebio Sacristán. El partit, en un camp de futbol 7 de mesures reduïdes, va començar després que en els videomarcadors de l’estadi es comencés a rememorar la gesta de Wembley.

El Dream Team dirigit per Carles Rexach i els exjugadors del Benfica van firmar taules

Guardiola va ser dels més aclamats en la seua tornada al Camp Nou, juntament amb Stóitxkov i Koeman

El partit, que va comptar amb dos parts de 20 minuts cada una i amb canvis il·limitats, va acabar amb el 0-0 inicial, amb una primera meitat marcada per les dos bones ocasions del búlgar Hristo Stóitxkov, el més incisiu en atac, i grans parades de Mariano Angoy. En el descans, una altra sorpresa preparada pel club, una gresca multitudinària amb fills i familiars del Dream Team. La segona part va donar pas a una millor versió del Barça i al debut de Guardiola, després de ser reclamat pel públic. Amb el 4, va moure i va organitzar l’equip aquesta vegada taronja, i Pinilla va enviar un cop de cap al pal. Sense gols, el final es va decidir amb una recreació del gol de Wembley. “Toca Stóitxkov, para Bakero, pica Koeman... Goool”, que va cantar Puyal aquella nit, en el minut 111 de la final. Per acabar, foto de família amb aquella Copa d’Europa en mans dels exjugadors.

Sense el desaparegut Johan Cruyff, va ser el seu segon entrenador, Carles Rexach, qui va exercir de líder del cos tècnic d’aquell equip. No van poder assistir-hi Albert Ferrer o Michael Laudrup, entre altres membres d’aquell equip, però sí que van ser igualment recordats i ovacionats. Els jugadors presents van saltar un a un al camp com si d’una presentació oficial de l’equip es tractés, amb llums blaugrana i amb un passadís format per nens i nenes de l’escola blaugrana.

Sens dubte, el més aplaudit va ser Josep Guardiola, que va tornar el gest amb salutacions cap al públic. El de Santpedor potser és l’emblema dels valors d’aquell Dream Team al qual va arribar des de la base, començant com a aplegapilotes del Camp Nou, i que el va portar a ser una peça clau del joc a la gespa i, com a entrenador, a firmar la millor època del club blaugrana amb catorze de dinou títols guanyats, inclosa la Champions de Wembley 2011.

També van ser dels més aclamats Hristo Stóitxkov i, esclar, l’autor del gol que va donar el triomf, a la pròrroga i de falta directa, a Wembley’92; Ronald Koeman.

Malgrat que el Camp Nou va presentar una pobra assistència (28.420 espectadors), el gran però a aquesta festa, els aficionats presents van viure una nit plena de sorpreses, com el record a Manel Vich, l’speaker de l’estadi blaugrana durant seixanta anys, o els socis i aficionats desplaçats a Londres per a aquella final.