Gerard Albadalejo: «El Lleida serà un equip guanyador i valent»

Com afronta aquesta nova etapa professional?

Amb molta il·lusió. No tots els dies tens l’oportunitat d’entrenar un equip com el Lleida Esportiu, tan representatiu a nivell de Catalunya, del nostre país, un dels equips més grans de Catalunya i amb la sensació que estic preparat i amb prou confiança que farem una gran temporada.

És tot un repte...

Sí, i tant, però al final, a la vida, has d’anar superant reptes i, si vols progressar professionalment, has d’anar fent passos. Crec que ara és un moment, per a mi, adequat per fer aquest pas i afrontar aquest repte, i amb la il·lusió i la confiança de saber que estàs preparat i que, evidentment, tens el club darrere recolzant-te.

S’esperava que l’hi proposessin en aquest moment?

Bé, jo crec que quan estàs en un club com el Lleida i ets l’entrenador del segon equip, sempre has d’estar preparat per a possibles moviments que hi pugui haver i, per tant, jo sabia que podia ser una opció. Quan m’ho van dir, evidentment, em va donar molta alegria, però tampoc no va ser una sorpresa, perquè ja podia esperar que en algun moment podia ocórrer aquesta possibilitat. Quant al moment, al final el marca el club, no el marco jo. En aquest cas, el club ha considerat que ara sí que és el moment i, evidentment, jo estic sempre a disposició del club. Ha sigut ara; doncs encantat i endavant.

Un avantatge que té vostè és que coneix molt bé el club, fa diversos anys que és aquí...

Sí, considero que és un avantatge respecte a altres entrenadors que arriben no només al Lleida, sinó a altres clubs i categories. Aquí, evidentment, conec el club per dins, però també conec tot el que envolta el club, com ara la premsa, l’afició, les institucions...

Vostè no té experiència a la Segona divisió B... Pot ser un handicap?

Com a primer entrenador, és una evidència, però al final tothom ha de tenir una primera oportunitat. Guardiola no havia entrenat mai a Primera divisió i ha sigut el millor entrenador de la història del futbol... És com quan ets pare per primera vegada; no ho has estat mai, però has d’afrontar aquest repte amb tota la il·lusió, amb força, amb empenta i, sobretot, amb molt de treball.

Se li exigirà jugar el play-off, tant des de dins com des de fora del club...

Crec que, al final, el Lleida sempre ha d’aspirar a fer-ho al millor possible i, per tant, el que hem de fer és sortir cada setmana a competir, a guanyar cada setmana, i, evidentment, com més partits guanyem, més amunt serem a la classificació. El Lleida és un club que aspira cada setmana a guanyar els partits. Cal anar pas a pas i s’ha de començar a construir un equip que estigui il·lusionat i que sigui guanyador.

Afegeix pressió, aquesta exigència?

No, al final t’ho has de prendre com una cosa d’allò més natural. Estàs en un club gran com el Lleida Esportiu i els clubs grans sempre estan obligats a guanyar. Però també en un partit amistós.

Què creu que ha faltat aquesta temporada per aconseguir l’objectiu?

Crec que, evidentment, la primera volta no va ser bona, és una obvietat. Això ens va minvar a nivell de punts a la classificació. Després, vam fer una gran recuperació i vam estar-hi molt a prop. Nosaltres vam arribar al final amb molta pressió de guanyar cada setmana, quan ja veníem de guanyar molt; per tant, el més normal era que no continuéssim guanyant.

Com jugarà el seu Lleida?

Qui em coneix una mica com a entrenador ja sap una mica com sóc. Un equip que serà guanyador, molt valent, que pressionarà, que voldrà robar la pilota com més aviat millor i al més amunt possible i, a partir d’aquí, quan tinguem la pilota, evidentment, intentarem combinar ràpid i en una direcció vertical cap a la porteria rival. Així és com a mi m’agrada jugar: molt intens i que passin moltes coses durant el partit.

Comptarà amb el planter?

Crec que és un pilar bàsic del treball que m’ha portat a mi a entrenar el Lleida. Crec que tots els clubs han de mirar cap al seu planter amb els jugadors que estiguin preparats. És a dir, nosaltres els donarem l’empenta perquè puguin estar en la dinàmica del primer equip els jugadors de la base que creguem que poden ajudar i, després, ells, amb el seu treball, es guanyaran la permanència o no, però, evidentment, tindran presència al primer equip. Jo tinc clar que, per portar jugadors de fora que no tinguin protagonisme a l’equip, en prefereixo un de casa que, almenys, es deixarà la pell pels colors del club.

Què ha après dels entrenadors amb els quals ha treballat al Lleida: Toni Seligrat, Imanol Idiakez i Gustavo Siviero?

Des que vaig començar a jugar a futbol, he intentat aprendre de tothom que m’he anat trobant en el camí. Amb el Toni, vam compartir unes vivències brutals, va arribar en una situació molt similar a la meua, encara que ell ja feia un any que era a l’Olímpic, i amb ell vam aprendre a entrar en una casa gran. Veníem d’un futbol d’un nivell més baix i vam aprendre el que tocava per a un club com el Lleida: treballar cada dia, ser molt rigorosos amb el treball i tenir una idea clara i no canviar-la malgrat els resultats. Amb l’Imanol, que també va fer una tasca molt bona, vam saber modificar un estil de joc i adaptar-nos al que demana la categoria. I el Gustavo ens ha ensenyat que cal estar tranquils en moments de situació convulsa, que s’ha de tenir paciència.

El preocupa l’aspecte social? Perquè és una evidència que ha faltat suport des de la grada... Què els diria, als seguidors?

Evidentment, perquè, al final, com més siguem, més forts serem, i necessitem el suport de tots, perquè, al final, això és un camí que hem de fer tots junts. Hi ha una cosa clara: si l’equip guanya i juga bé, la gent veurà un equip que li crida l’atenció. Per tant, nosaltres som els principals culpables que vingui gent. Jo el que els demano és que es facin socis. El que sí que se’ls pot dir és que som gent treballadora, gent que s’hi deixarà l’ànima, matí, tarda i nit, pel Lleida, i, per tant, a la banqueta en tenen un dels seus.