Kilian Jornet: "La por és el que ens fa sobreviure"

L’esportista Kilian Jornet, que recentment va ascendir a l’Everest dos vegades en una setmana amb rècord inclòs, va declarar que pujar al sostre del món va ser un somni que es va convertir en repte i va revelar que durant la seua carrera ha assumit més riscos dels deguts, encara que "la por és el que ens fa sobreviure".

Com s’explica pujar a l’Everest dos vegades en una setmana?

La meua idea no era pujar dos vegades, però durant el primer ascens vaig tenir problemes gàstrics i baixant ja anava pensant que hi hauria una altra finestra de bon temps als cinc dies i disposava de temps per a l’expedició. Vaig pensar que si em recuperava i em trobava bé, no estaria jugant a cartes i que alguna cosa hauria de fer.

Ha pujat sense oxigen i sense cordes fixes. Per què?

Fer cim o no és una anècdota. Per a mi l’important és la manera de pujar. Podia aprendre molt més si no feia cim d’aquesta manera que si arribava a dalt d’una altra forma. Era important pujar així perquè ets tu el que puges i pren les decisions, encara que sóc conscient dels risc que preses.

Aquesta classe d’alpinisme és una filosofia de vida?

És una manera de fer les coses en què és més important el com que els objectius. M’agrada fer les coses d’una manera el més ecològica i econòmica possible. En no portar portadors, campaments d’altura i ser tan minimalista, redueixes els costos. M’agrada fer les coses de manera senzilla.

L’Everest era un repte o un somni?

És un somni que es converteix en repte. El somni és una cosa que et fa vibrar, que et fa sentir una emoció quan penses en això i es converteix en repte amb entrenament, preparació i logística per intentar-ho.

Com és l’Everest de nit?

Va ser preciosa la posta de sol. Era uns 300 metres per sota del cim i la segona vegada just sota. És bonic veure que el dia s’apaga i penses que tens tota la nit per a tu. Després al cim hi ha una sensació de satisfacció profunda, però tampoc no hi ha una emoció forta perquè no tens força per a molt més i cal pensar en la baixada.

Què opina de les expedicions comercials a l’Everest?

Tot és legítim mentre respectis el medi ambient. No hi ha una forma correcta i una altra d’incorrecta d’anar a l’Everest. Cada persona pot pujar de la manera que vulgui, amb les seues motivacions i assumint els riscos que crea. Cadascú ha de saber per què puja. El que sí cal ser és sincer, perquè hi ha moltes coses que no es diuen sobre com es fa. A mi pujar amb oxigeno no m’aporta res.

Amb l’Everest conclou el projecte 'Cims de la meua vida'?

Sí. El bonic és veure tot el que he après i la gent que ha estat al meu camí, com els meus mentors. Estic satisfet del fet però tanco un projecte i vull obrir altres portes.

Es planteja continuar escalant vuitmils?

Tinc ganes de continuar fent muntanya. No sé quin projecte ni quan. Ara tinc la temporada de curses per muntanya i a l’estiu vull pensar, encara que sí que tinc ganes de tornar a l’Himàlaia perquè es poden fer coses interessants.

Ha sentit alguna vegada por real?

Moltes vegades. En muntanya, a casa meua, a l’Himàlaia o als Alps. He pensat diverses vegades 'avui això està malament i cal donar la volta'. La por és el que ens fa sobreviure, perquè si no tinguéssim por seríem al cim d’un barranc i saltaríem. La por ens fa seguir en la vida. D’altra banda cal ser racional i pensar que tens la capacitat física i tècnica i l’experiència per fer alguna cosa, però també saber si comporta perill. Quan hi ha risc hi pot haver tensió, però cal separar l’emoció de la raó per oblidar-te de la por.

Ha vist la seua pròpia mort de prop?

Hi ha hagut moments en què hi ha hagut a prop amb algun accident en el qual han mort companys. També dos o tres vegades he arribat a casa i he pensat 'has estat carallot’. He assumit riscos que no hauria d’haver assumit.

Té un fort lligam amb el poble nepalès. Com va aquest projecte de restauració de cases a la Vall del Langtang?

He estat sis o set vegades al Nepal, tinc amics allà i és brutal la força que tenen. Són al costat de Xina i Índia, que els asfixien quan volen. Fa dos anys, després del terratrèmol, els van tallar el petroli durant gairebé un any i econòmicament van patir molt, però miren amb optimisme les coses. Tenen un problema però volen fer-ho millor i aquí per collonades fem grans drames. El projecte s’està acabant, ha entrat turisme a la vall i comencen a arribar els diners i a tornar la normalitat.

Queda menys d’un any per als Jocs Olímpics d’hivern. Li agradaria participar en uns si es donés el cas amb l’esquí de muntanya?

Per a 2022 segurament serà olímpic l’esquí de muntanya. De jove era una il·lusió molt gran i ara ho veig com una doble balança. D’una banda la part bonica que l’esport sigui reconegut i per un altre pot passar com la bicicleta de muntanya, que van canviar el format de competició. Si per ser olímpic han de canviar el format i ja no és esquí de muntanya perdrà tota l’essència i no valdria la pena.

Ha viscut a Espanya, a França i ara a Noruega. Com és la seua vida allà?

Porto vivint des de fa any i mig allà. Hi ha molt poca gent i això, per exemple al desembre, fa que et trobis tres persones en un mes. Amb això treballes mentalment molt més aquest aspecte per a l’alpinisme.

A més, Noruega és un país que té pocs problemes en general i no hi ha descontentament com aquí a Espanya pels temes de corrupció, que al final creen inseguretat. Es nota que hi ha més tranquil·litat i això fa que la gent es respecti més.

Viu en una casa o en un refugi?

Som en una casa prop d’un poble, a sis quilòmetres.

Com es veu des de fora la situació política que viu Espanya?

No s’entén gaire perquè allà veus que el primer ministre viu en un pis de trenta metres i treballarà en transport públic, o un polític roba un bitllet de l’autobús i dimiteix. Després miren aquí i pensen, com és possible. Socialment és difícil d’entendre el que passa en general perquè veus com l’extrema dreta està pujant a tots els països europeus. També veus als Estats Units, Anglaterra amb el Brexit o França amb Le Pen. Veus que es fa un discurs de la por i s’extremen posicions que provoquen que sigui més difícil la convivència entre pobles. Veus que es crea odi i això no és positiu per a les generacions.

Quina opinió té sobre el moviment polític de Catalunya?

No sóc nacionalista. Quan era petit volia que la Cerdanya fos independent perquè estava fart que la gent de Barcelona pugés els caps de setmana i hi hagués soroll (rialles).

Viatjant t’adones que les fronteres, els països i la política haurien de ser artificials. Veus una frontera i no hi ha res. Entenc que veient com ha anat la política espanyola els últims deu anys s’ha anat enrera en temes d’ecologia o amb la Llei del sol. Estem el 2017 i sembla que anem tirant enrere.

La Transició es va fer de manera pacífica, però no pots dir que ahir estàvem matant-nos i avui no passa res. No s’entén que tants anys després no hi hagi hagut judicis pel franquisme i hi hagi gent que continuï ocupant llocs de gran responsabilitat i no hi hagi hagut judici moral.

No és com en Alemanya, que hi va haver una ruptura. Es va dir que estava malament una cosa i no es podia tornar a fer. Aquí es va dir 'be, no ha passat res i ara som tots amics’. Totes aquestes situacions més el fet d’altres provoquen que et diguin l’opció de fer un país nou que potser pot ser millor... el problema és que el Govern no diu que us quedeu perquè us oferim això. Diu que no us en podeu anar per collons. No et donen cap altra opció. Intenta negociar si ets llest. Què és millor?

Quins són els seus plans per a aquest any?

Tinc la Marató del Mont Blanc a Chamonix, vull fer alguns d’ultres als Estats Units o França i l’Ultra Pirineu. Després d’estiu prepararem una pel·lícula sobre l’Everest que demandarà temps i a l’hivern miraré què em ve de gust de curses i projectes de muntanya.