Kilian: “La por és el que ens fa sobreviure”

Kilian Jornet, que recentment va ascendir a l’Everest dos vegades en una setmana amb rècord inclòs, reconeix que pujar al sostre del món va ser un somni que es va convertir en repte i va revelar que durant la seua cursa va assumir més riscos dels que hauria hagut d’assumir, encara que “la por és el que ens fa sobreviure”, assegura aquest lleidatà.

Com s’explica pujar a l’Everest dos vegades en tan sols una setmana?

La meua idea no era pujar dos vegades, però durant el primer ascens vaig tenir problemes gàstrics i baixant ja anava pensant que hi hauria una altra finestra de bon temps als cinc dies i disposava de temps per a l’expedició. Vaig pensar que si em recuperava i em trobava bé, no estaria jugant a cartes i que alguna cosa hauria de fer.

Ha pujat sense oxigen i sense cordes fixes. Per què?

Fer cim o no és una anècdota. Per a mi l’important és la manera de pujar. Podia aprendre molt més si no feia cim d’aquesta manera que si arribava a dalt d’una altra forma. Era important pujar així perquè ets tu el que puges i prens les decisions, encara que sóc conscient dels riscos que vaig prendre.

Aquesta classe d’alpinisme és una filosofia de vida?

És una manera de fer les coses en què és més important el com que els objectius. M’agrada fer les coses d’una manera al més ecològica i econòmica possible. Al no dur portadors, campaments d’altura i ser tan minimalista, redueixes els costos. M’agrada fer les coses de manera senzilla.

L’Everest què era, un repte o un somni?

És un somni que es converteix en repte. El somni és una cosa que et fa vibrar, que et fa sentir una emoció quan hi penses i es converteix en repte amb entrenament, preparació i logística per intentar-ho.

Com és l’Everest de nit?

Va ser preciosa la posta de sol. Era uns 300 metres per sota del cim i la segona vegada, just a sota. És bonic veure que el dia s’apaga i penses que tens tota la nit per a tu. Després al cim hi ha una sensació de satisfacció profunda, però tampoc hi ha una emoció forta perquè no tens força per a gaire més i cal pensar en la baixada.

Què opina de les expedicions comercials a l’Everest?

Tot és legítim mentre respectis el medi ambient. Cadascú ha de saber per què puja. El que sí que cal ser és sincer, perquè hi ha moltes coses que no es diuen sobre com es fa. A mi pujar amb oxigen no m’aporta res.

Es planteja continuar escalant vuitmils?

Tinc ganes de seguir fent muntanya. No sé quin projecte ni quan. Tinc ganes de tornar a l’Himàlaia perquè es poden fer coses interessants.

Ha sentit alguna vegada por?

Moltes vegades. A la muntanya, a casa meua, a l’Himàlaia o als Alps. He pensat diverses vegades “avui això està malament i cal girar cua”. La por és el que ens fa sobreviure, perquè si no tinguéssim por seríem al cim d’un barranc i saltaríem. La por ens fa seguir a la vida. D’altra banda, s’ha de ser racional i pensar que tens la capacitat física i tècnica i l’experiència per fer alguna cosa, però també saber si comporta perill.

Ha vist la seua pròpia mort de prop?

Hi ha hagut moments en els quals hi ha hagut a prop amb algun accident en què han mort companys. També dos o tres vegades he arribat a casa i he pensat “has sigut un carallot”. He assumit riscos que no hauria d’haver assumit.

Queda menys d’un any per als Jocs d’hivern. Li agradaria participar en uns si es donés el cas amb l’esquí de muntanya?

De cara a l’any 2022 segurament serà olímpic, l’esquí de muntanya. De jove era una il·lusió molt gran i ara ho veig com una doble balança. Si per ser olímpic han de canviar el format i ja no és esquí de muntanya, perdrà tota l’essència i no valdria la pena.

Quina opinió té sobre el moviment polític de Catalunya?

No sóc nacionalista. Quan era petit volia que la Cerdanya fos independent perquè estava fart que la gent de Barcelona pugés els caps de setmana i hi hagués soroll [rialles]. Viatjant t’adones que les fronteres, els països i la política haurien de ser artificials. Veus una frontera i no hi ha res. Entenc que veient com ha anat la política espanyola durant els últims deu anys s’han fet retrocessos en temes d’ecologia o amb la llei del Sol. Som al 2017 i sembla que anem tirant enrere.