Alemanya supera Espanya

Alemanya va conquerir el seu segon Europeu sub-21 i va mostrar el seu altíssim nivell competitiu, en una final en la qual va anul·lar les virtuts d’Espanya, que només va rematar en una ocasió a porta, va tenir els líders desapareguts i va ser incapaç de reaccionar al gol de Weiser a cinc minuts del descans. Els alemanys havien visitat la Ciudad del Fútbol de las Rozas per estudiar les claus de l’èxit de les categories inferiors. En van prendre bona nota i el dia del retrobament van plasmar una exhibició tàctica davant de la qual Espanya no va tenir resposta. Imitant la sortida de pilota sempre des del darrere i afegint-hi un partit perfecte en l’aspecte tàctic, Alemanya va guanyar amb mereixement i la generació de Mesut Özil va trobar hereus en un segon èxit. Alemanya havia guanyat el seu únic Europeu fins ara el 2009.

Espanya no va entrar bé a la final i va firmar el pitjor partit de tot el torneig. Davant Portugal i Itàlia va patir, però es va aixecar amb força al ritme del gol. Contra Alemanya va ser superada en totes les facetes, amb un excessiu respecte a les virtuts del rival. Van estar tenallats i amb línies retardades que els van impedir exhibir el seu futbol. Es va instal·lar Alemanya en terreny espanyol des de l’inici i va anul·lar la construcció de joc dels de Celades. Espanya no es reconeixia i Alemanya s’agradava. Arribava amb facilitat, posant criteri a les possessions. Mossegant a la zona on fa mal i retardant la posició de jugadors com Ceballos, Saúl i Asensio per rebaixar la seua eficàcia. Espanya, que no va rematar a porta en tota la primera meitat, va encaixar l’1-0 en el minut 40, obra de Mitchel Weiser. Tampoc va reaccionar després del descans i el títol va ser per a Alemanya. Espanya es queda amb quatre títols (1986, 1998, 2011 i 2013), a un d’Itàlia, i va perdre la seua tercera final (1984 i 1996).

barcelona

El combinat d’exfutbolistes del Manchester United es va aprofitar de la falta de punteria de les llegendes del Barcelona (1-3), en un partit benèfic en el qual la màgia de Ronaldinho va tornar a delectar el públic del Camp Nou, prop de 50.000 espectadors.

Al somriure de l’astre brasiler, triat millor jugador del partit, es va sumar la brillantor de Rivaldo. Tots dos van tornar a brillar al temple blaugrana, malgrat que el seu ritme de joc, com era d’esperar, ja no és el mateix d’abans. Amb Ronaldinho liderant l’atac acompanyat per escuders com Rivaldo i Kluivert, l’equip entrenat per José Mari Bakero va manar amb la pilota i va disfrutar de les millors oportunitats en els primers compassos del partit.

Tanmateix, va ser el Manchester United el primer a marcar, aprofitant-se d’una transició de Poborsky que va rematar finalment Blomqvist, després de diversos rebots dins de l’àrea (0-1, min. 14). Poborsky va fer el 0-2 (57’) i Yorke, el 0-3 (76’), mentre que el gol blaugrana el va marcar Déhu (1-3, al minut 90).

Pel Barça van jugar Angoy; Belletti, Nadal, Goikoetxea; Edmilson, Mendieta, Davids, Rivaldo; Giuly, Ronaldinho i Simao.També ho van fer Kluivert, Déhu, Ezquerro, Anderson, Popescu, Amor, Carreras, Juan Carlos, Guzmán, Estebaranz i Julio Salinas.