El bàsquet, a l'alça

El bàsquet lleidatà va tancar la temporada 2016-2017 amb 6.991 llicències, la xifra més alta en els últims sis anys i que confirma un creixement sostingut, especialment en els equips de la base. A més, en dos dècades, la representació territorial de la Federació Catalana de Bàsquet (FCBQ) pràcticament ha doblat el nombre de federats, al passar de 3.816 a gairebé 7.000, un augment del 83,3 per cent. Els equips de base són els que més han crescut des del 1997, al passar de 2.671 a 5.588 federats, és a dir, més del doble. La fundació del Lleida Bàsquet i el seu ascens a la Lliga ACB van marcar un abans i un després en la tendència del nombre de federats. En el curs del debut a la LEB, les llicències van passar de 4.268 a 5.427, amb un més que notable ascens a la base –de 2.988 es va passar a 3.799. Dos anys després, amb el debut a la màxima categoria, es va arribar a les 6.230, 4.361 al planter. El límit es va assolir la temporada 2008-2009, a pesar que l’equip de referència era ja a la LEB, quan es va arribar a la xifra de 7.190, de les quals 5.534 eren de base. Actualment, amb el Força Lleida a la LEB Or, es torna a vorejar la xifra, amb una dinàmica positiva després d’anys d’estancament.

Un altre dels col·lectius del bàsquet lleidatà, a banda dels clubs i els jugadors, està vivint el millor moment de la història. Són els àrbitres, que van arribar la temporada passada als 120, una xifra a la qual no s’havia arribat mai. El 1994, el comitè comptava amb només 41 i la xifra pràcticament ha acabat triplicant-se. De la mateixa forma que el nombre de llicències, els àrbitres també estan registrant un creixement sostingut, sempre per sobre del centenar, encara que des de la territorial se segueixen organitzant campanyes de captació a causa de l’elevat nombre de partits que es juguen el cap de setmana.

La fundació i ascens del Lleida Bàsquet va marcar un abans i un després en la tendència de les llicències

“Des de fa uns anys, la tendència és d’estabilitat, després d’uns anys complicats per la recessió econòmica, que va afectar els clubs. Però s’està notant aquesta dinàmica positiva”, va manifestar a SEGRE el president de la territorial de l’FCBQ, Ferran Aril, que va destacar el creixement de llicències, especialment a la base. “És on estem creixent més. Estan començant molts nens en la categoria de minis, que es van consolidant. A Lleida hi ha quaranta-una escoles de bàsquet i, a més, s’ha de destacar que entre un 35 i un 40 per cent de les llicències són femenines”, va assenyalar Aril.

Esportivament, el president va destacar la presència d’equips lleidatans a les principals categories i creu que “l’únic que li falta a Lleida és tenir un equip a la Lliga Femenina 2. La ciutat, per potencial, mereixeria tenir un equip femení en aquesta categoria”, la segona del bàsquet femení. “L’Andorra, a l’ACB, ha fet una magnífica temporada. El Força Lleida està consolidat a la LEB Or, i el Pardinyes ha estat espectacular, al fer la millor temporada de la seua història.” Aril està convençut que l’elevat nivell dels equips és un element que ajuda el creixement de les llicències. “L’ascens a la Lliga ACB va ser un clar exemple d’això. Es va disparar el nombre de fitxes.”

Pel que fa al nombre d’àrbitres, Aril creu que “en farien falta entre quinze i vint més. Podem cobrir totes les categories, però, per poder estar més còmodes, n’hauríem de tenir algun més”. En aquest sentit, va admetre que no són pocs els casos de persones que comencen i amb els insults que reben ho acaben deixant. “Encara que no hem tingut ni un sol cas d’agressions o problemes greus, el nivell de tensió se’ls fa insuportable. Intentem captar exjugadors, perquè ja coneixen el reglament i l’ambient”, va afegir.